Societat conversa i Inquisició
El 1478 els Reis Catòlics van crear el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición, per perseguir l'heretgia i imposar la fe cristiana. Tota la població conversa era, per a la Inquisició, sospitosa de judaitzar en secret. Per això se la controlava i se la perseguia amb insistència. La sala gira entorn els horrors i les penúries d'aquelles i aquells que foren perseguits i torturats.
Podeu escoltar els diàlegs basats en les declaracions recollides per Manuel de Bofarull (1864), Jaume Riera (2014), Antoni Pladevall (1986) i Josep M. Casas (1975) d'alguns processos inquisitorials. Veus de Cristina Cervià i Jordi Subirà.
Joana Libiana (1495), acusada de judaïtzar
Joan Pons (1605), acusat de sodomia
Elisabet Martina (1620), acusada de bruixeria
Benet Ferrer (1621), acusat d'heretgia
Consulteu el full de sala relacionat amb l'àmbit Societat conversa i Inquisició per a més informació.
Peces destacades
Auto de Fe
Berruguete, segle XVI (imatge de l'obra conservada al Museo del Prado, Madrid).
La brutal repressió endegada pel Tribunal de la Inquisició contra la societat conversa va significar la celebració dels tristament famosos "Autos de Fe", processos i execucions públiques de persones acusades de judaïtzar, que eren celebrats amb gran magnificència i esplendor com a escarment per a tota la gent dissident amb la considerada "fe única i veritable".
Escut de la Inquisició
Pedra. Segle XVIII, Girona (cessió del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona).
Les seus del Tribunal del Sant Ofici s'assenyalaven des l'exterior amb un gran escut de pedra, que lluïa una creu, l'element cristià, una espasa per indicar la persecució de l'heretgia i una branca d'olivera que simbolitzava la reconciliació fruit del penediment. Aquest escut de la Inquisició podria haver estat ubicat al convent de Sant Domènec, seu del tribunal a Girona.
© 2024 Patronat Call de Girona | Contacte | Accessibilitat web