Edicions anteriors

• 2023. Girona. Assalariats, treballadors i obrers. Grups i dinàmiques socials del segle XIV al XX.


• 2022. Elits, burgesies i classes mitjanes a la Girona contemporània (II)


• 2021. Girona. Catedrals, esglésies i convents (II). Del naixement de l'Església local a l'època moderna


• 2020. Girona. Catedrals, esglésies i convents. Del naixement de l'Església local a l'època moderna


• 2019. Elits, "burgesies" i classes mitjanes a la Girona contemporània


• 2018. Fotografiar Girona (II). Creació, tècnica i memòria


• 2017. Fotografiar Girona (I). Creació, tècnica i memòria


• 2016. Girona. Aigua i ciutat (II)


• 2015. Girona. Aigua i ciutat (I)


• 2014. Girona. Construir la ciutat (II): del segle XVI al segle XXI


• 2013. Girona. Construir la ciutat (I): de Kerunta a la crisi baixmedieval


• 2012. El govern de la ciutat (II): de la Guerra del Francès a la fi del franquisme


• 2011. El govern de la ciutat (I): de la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII)


• 2010. Ensenyar i aprendre. Mestres i estudiants a la Girona del segle XX


• 2009. Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats


• 2008. Girona i la Guerra del Francès (1808-1814)


• 2007. Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX


• 2006. Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)

---

Edició 2023. Girona. Assalariats, treballadors i obrers. Grups i dinàmiques socials del segle XIV al XX.

Aquestes conferències són el resultat d'investigacions d'envergadura, de llarga durada i de reflexió històrica sobre els grups socials. Unes recerques que contemplen arcs cronològics de la Baixa Edat Mitjana al segle XX. El que dècades enrere s'hagués resolt amb enfocaments i l'ús de categories analítiques com a "proletariat" avui, la historiografia renovada, s'aproxima d'una forma sensiblement diferent als assalariats, obrers, treballadors -també al treball de les dones- dels diferents moments històrics.

Edició 2022. Elits, burgesies i classes mitjanes a la Girona contemporània (II)

La construcció del gust modern per part d'unes elits econòmiques, socials, polítiques i culturals, els mecanismes de difusió dels nous models d'entreteniment, la potenciació de determinats llenguatges artístics i la reconsideració de la llengua catalana com a llengua de primera, són només algunes de les qüestions que plantegen les sis conferències que conformen la segona part del cicle iniciat el 2019 sobre les elits, burgesies i classes mitjanes a la Girona contemporània.

Edició 2021. Girona. Catedrals, esglésies i convents (II). Del naixement de l'Església local a l'època moderna

En aquesta segona part del cicle sobre el patrimoni cultural de l'Església, l'Arxiu Històric Municipal de Girona us proposa una nova mirada als diferents processos que han configurat el patrimoni material eclesiàstic de Girona, com s'ha anat bastint i desbastint en època moderna, al llarg de la qual la ciutat va veure la implantació de noves fundacions eclesiàstiques, però també la pèrdua d'un nombrós i valuós patrimoni.

Edició 2020. Girona. Catedrals, esglésies i convents. Del naixement de l'Església local a l'època moderna

L'any 2020 l'Arxiu Municipal de Girona organitza el primer de dos cicles de sis conferències cadascun que tenen per objectiu explicar quin ha estat l'origen del patrimoni cultural eclesiàstic a Girona, quins són els contextos diferents dins els quals s'ha anat configurant aquest patrimoni, com s'ha anat bastint al llarg del temps, quin ha estat el seu paper dins la societat gironina, i quina ha estat la peripècia històrica que, per circumstàncies canviants, ha determinat la seva pervivència en uns casos i en altres la seva desaparició.

Edició 2019. Elits, "burgesies" i classes mitjanes a la Girona contemporània

Les Conferències de 2019 ens aproximen a la història de la ciutat dels segles XIX i XX amb l'objectiu de donar resposta a una bateria d'interrogants: Qui formava part de les elits i de la classe dirigent de la ciutat? Existiren diversos tipus de burgesia? Quins trets comuns i quines diferències podien existir entre un hisendat, un metge, un farmacèutic, un advocat, un arquitecte, un professor d'institut, un industrial o un comerciant? Es tracta, sens dubte, d'un tema cabdal per comprendre la societat gironina contemporània..

Edició 2018. Fotografiar Girona (II). Creació, tècnica i memòria

Per a commemorar el 20è aniversari del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, el cicle de Conferències de 2017 i el de 2018, porten per títol Fotografiar Girona. Creació, tècnica i memòria. L'objectiu d'aquest cicle és oferir un recorregut que presenti el fet fotogràfic en el seu context històric.

Edició 2017. Fotografiar Girona (I). Creació, tècnica i memòria

Per a commemorar el 20è aniversari del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, el cicle de Conferències de 2017 i el de 2018, porten per títol Fotografiar Girona. Creació, tècnica i memòria. L'objectiu d'aquest cicle és oferir un recorregut que presenti el fet fotogràfic en el seu context històric.

Edició 2016. Girona. Aigua i ciutat (II)

El cicle de 2016 és una continuació del de 2015. "Girona. Aigua i ciutat (II)" segueix amb la mateixa idea de donar a conèixer aspectes de la relació de la ciutat de Girona amb l'aigua dels seus rius, recs i rierols, així com amb les diverses infraestructures per a l'aprofitament i gestió d'aquest recurs.

Edició 2015. Girona. Aigua i ciutat (I)

El cicle de 2015 proposa conèixer la història de les relacions de Girona amb l'aigua, des dels mateixos orígens de la ciutat fins a l'actualitat i des d'una àmplia diversitat de facetes i disciplines. La presència de l'aigua a la ciutat ha estat motor de desenvolupament econòmic, ha motivat la construcció d'infraestructures, com ponts o sèquies, i en ocasions ha provocat efectes negatius com les diverses inundacions que s'han produït a la ciutat al llarg de la història.

Edició 2014. Girona. Construir la ciutat (II): del segle XVI al segle XXI

El 2014 s'organitzava la segona part del cicle Girona. Construir la ciutat, on es proposava reconstruir l'evolució de la forma urbana de la ciutat de Girona des d'abans de la localització actual fins al present. Les conferències de 2014 feien un repàs preferentment diacrònic de l'aspecte i l'evolució de Girona entre el segle XVI i la Guerra Civil. El cicle es tancava amb una visita a la Girona actual. Coordinació a càrrec de Josep M. Nolla i Brufau, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Girona.

Edició 2013. Girona. Construir la ciutat (I): de Kerunta a la crisi baixmedieval

El cicle de 2013, juntament amb el del 2014, proposava reconstruir l'evolució de la forma urbana de la ciutat de Girona des d'abans de la localització actual fins al present. Les conferències del cicle de 2013 van permetre traslladar-nos a la ciutat des dels orígens en el Congost fins a la fi de la baixa edat mitjana, aturant-nos en espai concret com el barri del Mercadal. Coordinació a càrrec de Josep M. Nolla i Brufau, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Girona.

Edició 2012. El govern de la ciutat (II): de la Guerra del Francès a la fi del franquisme

El cicle va analitzar el poder local a Girona al llarg de l'època contemporània, de la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, fins a la fi del règim franquista, l'any 1975, i és, de fet, la continuació de l'edició anterior (2011). Tal com també es va fer aleshores també es van tenir en compte la influència d'aquelles xarxes de poder informal (clienteles, caciquisme) susceptibles de desvirtuar a la pràctica el sentit i la funció pública dels organismes municipals. Coordinació a càrrec de Xavier Torres i Sans, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Girona.

Edició 2011. El govern de la ciutat (I): de la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII)

Aquest cicle pretenia donar a conèixer com ha estat el govern local a Girona des de la ciutat antiga del segle I aC i fins a la Girona borbònica del segle XVIII. El tema es va abordar des d'una perspectiva múltiple que tenia en compte, no només les institucions urbanes, sinó també les relacions de les institucions amb la ciutadania i amb altres instàncies externes com l'imperi, el comtat, l' Església o la monarquia. Coordinació a càrrec de Xavier Torres i Sans, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Girona.

Edició 2010. Ensenyar i aprendre. Mestres i estudiants a la Girona del segle XX

L'objectiu del cicle va ser introduir-nos en l'anàlisi de les institucions i models educatius del segle XX, en concret a la ciutat de Girona. El model educatiu republicà no va tenir res a veure amb el del franquisme, ni molt menys el de l'etapa de la monarquia alfonsina amb la democràtica. Els/les mestres i també el seu alumnat van ser els protagonistes directes dels canvis de cada època. Coordinació a càrrec de Salomó Marquès i Sureda, catedràtic d'Història de l'Educació de la Universitat de Girona.

Edició 2009. Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats

El cicle va analitzar la llarga postguerra transcorreguda entre l'èxode dels vençuts de la Guerra Civil i la consolidació del règim franquista. Exili i repressió, institucions de govern, l'Església o aspectes de la vida quotidiana –com el racionament i l'estraperlo- van ser algunes de les qüestions plantejades. Coordinació a càrrec de Josep Clara i Resplandis, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Edició 2008. Girona i la Guerra del Francès (1808-1814)

Amb motiu de la commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès es va programar un cicle de conferències entorn la Girona del 1808. Alguns dels temes tractats foren com era Girona a començaments del segle XIX, com es van viure els diferents setges que va patir la ciutat, quines conseqüències va tenir la Guerra sobre la població i l'economia i quins són els mites que es van construir a partir d'aquells fets. Coordinació a càrrec de Genís Barnosell i Jorda, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Edició 2007. Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX

L'objectiu del cicle era aprofundir en la història social de l'Església, institució que ha configurat el paisatge urbà de Girona (la Catedral, el temple de Sant Feliu, els múltiples convents i esglésies...). S'analitzaren especialment els impactes (econòmics, polítics, religiosos, culturals...) que ha tingut l'empremta eclesiàstica sobre la ciutat en diversos contextos històrics. Coordinació a càrrec de Joaquim M. Puigvert i Solà, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Edició 2006. Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)

Cicle organitzat per a commemorar el 75 aniversari de la proclamació de la II República i del 70 aniversari de l'inici de la Guerra Civil es va programar . Les conferències van analitzar diferents aspectes de la ciutat durant el període de 1931 a 1939. Coordinació a càrrec de Josep Clara i Resplandis, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Girona.