Edició 2026

L'organització de la defensa passiva a la Guerra Civil

4 de juny

Giorgia Priorelli (Universitat de Girona)

Durant la Guerra Civil, Girona, ciutat de la rereguarda republicana situada en una posició estratègica al llarg de les vies de comunicació entre Barcelona i la frontera francesa, va esdevinir objectiu de diverses ofensives aèries per part de les tropes franquistes que, amb el suport de l'Aviazione Legionaria de Benito Mussolini i de la Legió Còndor de l'Alemanya nazi, estaven decidides a doblegar la població i colpejar les vies de fugida republicanes cap a França.

Per protegir els civils dels bombardeigs, iniciats a la primavera de 1938 i intensificats entre el desembre d'aquell any i els primers dies de febrer següent, Girona va desenvolupar un sistema articulat de defensa passiva, basat en l'adopció d'un conjunt de mesures no militars destinades a minimitzar el nombre de víctimes i limitar els danys materials.

Sota la supervisió de les autoritats locals, coordinades pels organismes catalans de protecció civil, es van construir refugis antiaeris col·lectius en diversos barris, com el refugi del Jardí de la Infància i el de les Bernardes. Paral·lelament, es van difondre instruccions a la ciutadania sobre com actuar en cas d'atac, es va regular l'enfosquiment nocturn, es van muntar barricades i trinxeres, i es van instal·lar sirenes d'alarma. Aquest sistema de defensa passiva a Girona va representar un element central de resiliència urbana durant el conflicte, fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes, el 4 de febrer de 1939.