Edició 2026

Atac i defensa d'un castell medieval: Montsoriu, cap i casal dels Cabrera, vescomtes de Girona

7 de maig

Joaquim Mateu (Museu Etnològic del Montseny)

Les intervencions arqueològiques portades a terme pel Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (Arbúcies) durant més de 30 anys al castell de Montsoriu (Arbúcies-Sant Feliu de Buixalleu) han permès conèixer no només les diferents fases de construcció del castell al llarg de prop de 400 anys, sinó també la funcionalitat de la major part dels espais que conformen els diferents recintes i especialment tots els elements de l'arquitectura militar aplicats en la conceptualització del gran castell inexpugnable del segle XIV.

El vell castell romànic de gran amplitud, que abastava gairebé 600 m de perímetre emmurallat al damunt del turó, fou redissenyat i reformat pràcticament en la seva totalitat a mitjans d'aquest segle XIV. Aquest conjunt important d'obres fou impulsat pel vescomte Bernat II de Cabrera, conseller privat del rei Pere el Cerimoniós i capità general de l'Armada Reial amb la funció de refermar el poder militar de Montsoriu, dotant-lo de totes les innovacions d'arquitectura militar de l'època, per tal de garantir la seva inexpugnabilitat.

Aquesta reforma va transformar Montsoriu en un dels millors exemples de l'arquitectura militar del segle XIV. Aquest castell és el que es posarà a prova durant els fets històrics del setge de Montsoriu, entre els anys 1367 i 1368. En el marc de la revolta del vescomtat de Cabrera, per la mort de Bernat II a mans del poder reial, el castell resistirà el llarg setge dut a terme per la host del rei Pere III, amb un exèrcit de 1.200 soldats. Les inexpugnables defenses van resistir els diferents atacs i gràcies a això la poderosa nissaga dels vescomtes de Girona-Cabrera va continuar.