Edició 2026

La Girona dels forts i baluards: de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió

21 de maig

Montserrat Jiménez (Universitat Autònoma de Barcelona)

Les places fortes eren, en essència, ciutats-castell. Aquestes fortificacions, com la de Girona, eren dissenyades per resistir atacs i garantir l'autosuficiència durant setges, amb murades, torres de vigilància i baluards poligonals.

Durant l'Època Moderna, les defenses gironines, seguint una tendència general, evolucionaren per adaptar-se a l'artilleria del moment, amb dissenys més sofisticats per minimitzar punts morts i maximitzar la protecció. Girona va ser una ciutat estratègica des dels temps romans, amb murades que es van anar ampliant i reforçant per resistir les invasions i guerres dels segles XIV al XVII. Les seves muralles no només tenien un caràcter defensiu, sinó també simbòlic, reflectint el poder dels governants.

Durant els segles XVII i XVIII, Girona va viure diversos setges i va consolidar-se com una plaça forta de la Monarquia Hispànica. Els canvis en les tècniques militars van portar a la modernització de les fortificacions, amb la construcció de baluards i fortaleses a les muntanyes circumdants. En el segle XIX, el creixement urbà i els avenços en armament van fer que les muralles quedessin obsoletes i s'iniciés el seu enderrocament, tot i que la ciutat continuava mantenint una forta identitat militar.

Els habitants de Girona, majoritàriament artesans i agricultors, van contribuir a la vida urbana amb una economia diversificada, destacant oficis com el de ferrers, manyans i daguers. La ciutat reflectia una societat complexa, amb una forta influència militar.