Edició 2026

Quant lo rey feya combatre fort la ciutat i altres testimonis arqueològics dels setges a la Girona medieval (793-1285)

30 d'abril

Maribel Fuertes (Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya)

Hi ha dos moments àlgids en l’arqueologia urbana. El primer té a veure amb la conservació —malgrat la superposició d’èpoques històriques sobre una mateixa trama— d’estructures arqueològiques capaces d’incrementar el coneixement històric per si mateixes, sovint en contextos cronològics en què constitueixen l’única font disponible. El segon, ja corresponent a registres tardoantics i medievals, comporta, quan es produeix, un salt qualitatiu dins la recerca: és el moment en què aquests testimonis mostren la materialitat de les informacions que recullen els textos documentals.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme en el marc de l’arqueologia preventiva a la ciutat han aportat, en els darrers anys, diverses troballes que podem inscriure en aquest segon grup i relacionar directament amb els conflictes bèl·lics més rellevants de l’època, des dels setges sarraïns fins al setge francès de 1285. Algunes d’aquestes intervencions —com les excavacions de Casa Pastors, les de diverses finques del carrer Bellmirall o les actuacions als soterranis de la Catedral, a recer dels paraments de muralla i a redós de les portes de la fortificació— aporten dades directes sobre aquests conflictes: refaccions muràries, solucions constructives i sistemes de defensa.

Altres actuacions, com les del Palau Episcopal, al carrer Alemanys o al carrer del Riu Galligants, contribueixen a comprendre millor la vida a la ciutat durant aquells segles, tot apropant-nos —a partir de testimonis físics— a la quotidianitat urbana, social i cultural de la Girona medieval.