Edició 2026

Viure darrere muralles i portals. La ciutat en construcció a la Baixa Edat Mitjana

14 de maig

Pere Freixas (Institut d'Estudis Gironins)

Durant la baixa edat mitjana, Girona va viure un dels períodes més rellevants de la seva trajectòria històrica. Des de la darreria del segle XII, la ciutat va experimentar un creixement sostingut que la conduí a esdevenir, entorn de l'any 1400, la segona ciutat de Catalunya rere Barcelona. Al voltant del primitiu recinte romà de la Força Vella, i dins el clos de les muralles erigides al segle XIV per iniciativa del rei Pere III el Cerimoniós, es consolidaren progressivament els diferents ravals urbans i es bastiren les principals construccions.

Des de la catedral, Sant Feliu i els conjunts conventuals, fins els edificis civils, com ara la Pia Almoina, l'Hospital Nou i la seu del govern municipal a la plaça del Vi, es varen dur a terme nombrosos projectes de millora per a prevenir les riuades del Ter i per al manteniment i nova construcció dels ponts sobre aquest riu i sobre l'Onyar, sense oblidar l'edificació o/i ampliació de casals vinculats a les elits i a la burgesia locals.

La configuració de la Girona baixmedieval fou, doncs, el resultat de la intervenció de nombrosos mestres de cases i artífexs de diversos oficis, procedents tant de l'àmbit local com d'altres territoris. Malgrat les pèrdues i les transformacions sofertes al llarg dels segles, la ciutat conserva encara una part significativa del seu recinte emmurallat, del seu entramat urbanístic i d'alguns dels seus edificis més emblemàtics, testimonis eloqüents d'aquell període d'esplendor.