Edició 2026

La ciutat dels setges de la Guerra del Francès

28 de maig

Genís Barnosell (Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)

Quan explorem la defensa d'una ciutat a inicis del segle XIX en el marc de la Guerra del Francès, els elements materials i ideològics de què es disposava són fonamentals: tropes, muralles, armes, municions, queviures, l'estat d'ànim de la població i les motivacions que pogués tenir aquesta població, o la capacitat de mantenir la unitat dels defensors mitjançant mecanismes de tipus divers. Però tant en aquesta mateixa conjuntura com si ampliem la perspectiva en el llarg termini i abracem el conjunt dels segles XVIII i XIX, alhora que preguntar-nos sobre els mitjans que feren possible la defensa ens hem de preguntar contra qui es defensava la ciutat, i aquí podem trobar tant els enemics externs que es donen per suposats, com multitud d'enemics interns, oi més en un país com Catalunya, sotmès a la brutal ocupació borbònica del segle XVIII, i, en general, en una Espanya com la del XIX i més enllà, quan la principal dedicació de l'exèrcit fou la de combatre la dissidència interna. Així, explorarem la hipòtesi que la potència del mite dels setges d'inici del segle XIX no es pot entendre sense el context de l'enorme importància de la repressió de la dissidència interna dels segles XVIII i XIX: