Jornades Imatge i Recerca | Actes de totes les edicions

Com ho fem. Interacció institucional i arxiu d'imatges als Països Escandinaus

Erlandsen, Roger

2000 - Imatge i Recerca : Jornades Antoni Varés (6es: 2000 : Girona)

PONÈNCIA
Una de les principals característiques de la preservació i la història de la fotografia a Escandinàvia en general i en Noruega en particular és que la fotografia ha estat considerada bàsicament com una font o un «document» històric. És a dir, que s'ha prevalgut l'aspecte documental, mentre que han passat a un segon pla les qüestions estètiques i la història de la tècnica. El centre d'atenció fonamental ha estat la conservació de les fonts històriques, un objectiu que, lògicament, ha tingut una sèrie d'implicacions pel que fa a la planificació i l'organització del treball. En Suècia, igual que a Noruega, s'han creat institucions dotades de competències clarament delimitades en el camp de la conservació de fotografies per a desenvolupar així nous mètodes i, al temps, dirigir i donar suport aquesta labor. I encara que Dinamarca no conti amb una entitat amb competències centrals pel que fa a fotografia històrica, la Biblioteca Real, tant per envergadura com per la posició dominant que ocupa, ha assumit un paper similar. La principal tasca d'aquestes institucions ha estat la de verificar que la recopilació de materials satisfés determinats criteris tècnics i professionals. Igualment important és la responsabilitat que tenen atribuïda en la realització d'estudis sobre els primers fotògrafs i les col·leccions fotogràfiques existents, així com a facilitar l'accés a uns i altres. Les bases de dades de fotògrafs de la primera època es troben disponibles per al públic noruec i danès, mentre que les de col·leccions fotogràfiques estan a l'abast de tots els països escandinaus. Una tasca de gran rellevància ha estat la de crear una norma de referència per al registre de fotografies. L'Institut Noruec de Fotografia Històrica, fundat en 1977, es va avançar en el temps a l'establir una norma de registre d'àmbit nacional. En la dècada dels vuitanta va aparèixer el *primer sistema electrònic de registre, i en 1994 es va engegar la primera versió que incorporava imatges digitalitzades. Avui en dia, prop de 200 institucions utilitzen aquest programa. En els altres països escandinaus, la situació ha estat més complexa. Els esforços per crear una norma nacional sueca van donar començament a principis dels vuitanta, però no van culminar satisfactòriament fins finals dels noranta. I com Dinamarca no conta amb un organisme competent per a dictar normes d'àmbit nacional, cadascuna de les institucions de major envergadura ha desenvolupat el seu propi sistema. En tots els països escandinaus existeixen institucions que gaudeixen de competència nacional en matèria d'història de la fotografia. Aquestes entitats són, concretament, el Museu Noruec de Fotografia - Preus Fotomuseum, a Noruega, el Museu d'Art Modern, a Suècia, i la Biblioteca Real, a Dinamarca.

Matèries:

Història de la fotografia Conservació de fotografies

Fitxers: