El tercer concert del Dissabte Concertant reuneix les formacions Stringjunts, Combo Folk i Combo Jazz

Una vetllada dedicada a la música d'ensemble amb protagonisme d'alumnes adults i estils d'arreu del món.

12 DE FEBRER DE 2026

El dissabte 7 de febrer de 2026, el Centre Cultural de la Mercè va acollir el tercer concert del "Dissabte Concertant" de l'Escola Municipal de Música de Girona, amb la participació de tres formacions molt diverses: Stringjunts, Combo Folk i Combo Jazz.

Stringjunts, dirigit per Pere Coma, és una formació de corda integrada per alumnat adult que s'inicia en l'estudi de l'instrument. L'objectiu del conjunt és oferir un espai on aquests músics puguin viure l'experiència de tocar en grup, desenvolupar l'escolta conjunta i gaudir de la pràctica orquestral des de les primeres etapes d'aprenentatge.

El Combo Folk, sota la direcció d'Enric Masriera, treballa músiques tradicionals de diferents cultures, tal com indica el seu nom. El repertori explora estils i sonoritats d'arreu del món -des de la música celta fins al klezmer i altres tradicions populars- amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa i la diversitat del llenguatge folk. En aquesta ocasió van interpretar The Dancing Master, que evoca les danses dels palaus europeus dels segles XVII i XVIII; Kabuki Dance, inspirada en la música japonesa i l'ús de l'escala pentatònica; Tant com me quedarà, del cantautor nord-català Jordi Barre, símbol d'estima per la terra; La ploma de perdiu, cançó tradicional catalana d'origen medieval; i Taco picante, de Robert Sheldon, amb influència dels ritmes llatins.

El Combo Jazz, dirigit per Josep Juan, està concebut com una petita big band que aquest curs ha crescut en format. La formació va comptar amb tres flautes, un clarinet, quatre saxos alts en Mi♭, un saxo tenor, quatre trompetes, una trompa, dos trombons, i secció rítmica de piano, guitarra, baix i bateria, a més de cantant.

El programa va incloure quatre temes del repertori per big band: el concert es va obrir amb Satin Doll de Duke Ellington, que es va enllaçar amb una bossa de Vinicius de Moraes, Black Orpheus, cantada per l'Eliana i amb arranjament de Josep Juan. El tercer tema va ser l'estàndard de Stevie Wonder Isn't She Lovely, també amb arranjament de Josep Juan, i el concert es va tancar amb Perdido de Juan Tizol, en versió instrumental per big band i arranjada igualment per Josep Juan, amb solos de trombó d'Alvaro Novillo i de trompeta de Derek Ray.

El concert va mostrar, una vegada més, la varietat de propostes pedagògiques de l'escola i la importància de la música en grup com a eina de formació, convivència i creixement musical al llarg de totes les etapes de l'aprenentatge.