Notícies

dilluns 15 de juny de 2026

El Museu d'Història dels Jueus incorpora una nova làpida amb inscripcions hebrees

La peça, d'origen medieval, ha estat localitzada en una zona propera a Girona i passarà a formar part de la col·lecció lapidària hebraica de l'equipament

El Museu d'Història dels Jueus ha incorporat una nova làpida amb inscripcions hebrees. Qui la va cedir la va trobar fa temps en un marge d'un camí d'una zona propera a Girona, i l'ha estat custodiant fins que ara l'ha dipositat al Museu d'Història dels Jueus, per tal que estigui degudament preservada i documentada i esdevingui patrimoni públic de gaudi universal.

"La incorporació de noves peces al Museu d'Història dels Jueus, com una estela funerària trobada casualment i conservada durant anys abans d'arribar a l'equipament municipal, contribueix a preservar la memòria del llegat jueu de Girona i a destacar la riquesa cultural i espiritual que va caracteritzar la ciutat i Catalunya durant més de sis segles", ha destacat el tinent d'alcaldia i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina.

La làpida té un origen medieval (segles XIII, XIV o XV) i és de pedra nummulítica de Girona, ben visible des de totes les perspectives. Mesura 63 x 22 x 14 cm, i pel seu aspecte es veu que es tracta d'una estela funerària, que anava clavada a terra en vertical, de manera que la part inferior hauria quedat oculta sota terra.

Aquest element s'instal·larà en l'espai del Museu d'Història dels Jueus que ja acull la col·lecció lapidària hebraica, una de les més significatives de tota l'Europa occidental. Es tracta d'un conjunt de 29 làpides i esteles, totes procedents del cementiri jueu de Girona de Montjuïc i corresponents a l'època medieval (segles XII a XV), i que presenten epitafis molt sentits i poètics; uns textos que han preservat, durant més de set segles, els noms i les memòries d'aquelles i aquells que un dia van habitar els carrers del call de la ciutat.

Des del Museu s'ha sol·licitat l'ajuda de l'expert en epigrafia hebraica, José Ramon Ayaso, qui ha estudiat i analitzat la làpida. Gràcies al seu estudi, s'ha pogut contrastar que es tracta d'un fragment d'estela funerària amb dues línies de text. És una inscripció molt senzilla en què, molt probablement, només apareixeria el nom i la filiació del difunt, amb una breu fórmula final.

El costat dret de l'estela està retallat a conseqüència del seu reaprofitament en una data indeterminada, després de l'expulsió dels jueus (1492) i de la consegüent dispersió de les pedres del cementiri. És probable que les dimensions originals del costat dret de la pedra permetessin una filiació més detallada o prolixa amb la menció del pare i l'avi del difunt o la filiació seguida pel nom familiar.

En el text, no hi devia figurar ni la data de defunció, ni les circumstàncies de la mort ni cap de les eulògies que són comuns en les làpides hebraiques. La factura de les lletres hebrees està molt ben feta, és quadràtica i de gran precisió, fet que denota expertesa en el traç i un bon coneixement de l'alefat i de l'epigrafia hebraica. Malgrat les parts perdudes del text, la traducció més probable seria aquesta: "[Je]hossua, fill de Rabí ... [Z]erahia. Beneït sigui el seu record".

La família jueva dels Zerahia està documentada a Girona des del segle XI, i alguns dels seus membres foren significats poetes i literats, reconeguts internacionalment com a personatges il·lustres de la cultura jueva.


El cementiri jueu de Montjuïc de Girona

Davant de la imminent expulsió de la comunitat jueva de Girona l'estiu de 1492, l'aljama va cedir gratuïtament el cementiri jueu de Montjuïc al noble Joan de Sarriera mitjançant un document notarial signat el 14 de juliol d'aquell any. Aquesta cessió incloïa també les làpides i esteles funeràries, que Sarriera va reutilitzar com a material de construcció en la reforma del seu casal de les Torres de Palau l'any 1495. Diverses peces han estat localitzades posteriorment tant a Palau-sacosta com en altres punts de Girona i dels seus voltants, fet que demostra que moltes pedres del cementiri van ser dispersades i reutilitzades com a material constructiu després de l'expulsió.

L'any 2000, la col·lecció lapidària hebraica de Montjuïc va ser cedida per la Generalitat, a través del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, en dipòsit permanent al Museu d'Història dels Jueus, on constitueix un dels seus fons patrimonials més valuosos. Aquest conjunt és un exemple de la importància de preservar el patrimoni històric, sovint salvat gràcies a l'atzar o a la noble iniciativa de particulars.