Recursos

El Tribunal de Reclamacions Nuclears

El juny de 1983 es va produir un acord entre el Govern dels Estats Units i el Govern de les Illes Marshall per a incloure la Secció 177 en el Tractat de Lliure Associació. En aquest acord els EUA reconeixien les contribucions i els sacrificis que el poble de les Illes Marshall havia fet al programa de proves nuclears i acceptaven la responsabilitat d'indemnitzar als ciutadans de les Illes Marshall per la pèrdua i els danys en les propietats i en la salut de les persones a causa de les esmentades proves.

En virtut de la Secció 177, els Estats Units van proporcionar a les Illes Marshall la suma de 150 milions de dòlars com a indemnització per les proves nuclears. Aquests diners es van utilitzar per crear un fons destinat a generar 270 milions de dòlars en un període de 15 anys aproximadament. Aquests fons s'havia de distribuir entre els pobles de Bikini, Enewetak, Rongelap i Utrik per al tractament mèdic i la vigilància radiològica, així com al pagament de reclamacions.

L'acord de la Seció 177 també preveia la creació d'un Tribunal de Reclamacions amb jurisdicció per determinar sobre totes les reclamacions passades, presents i futures relacionades amb el programa nuclear.

El Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall es va establir el 1988. El 1991 el Tribunal va aplicar per primera vegada un programa de compensació per lesions personals causades directament pel programa de proves nuclears, com casos de càncer i altres malalties.

Al setembre de 2000 el govern de la República de les Illes Marshall va presentar als Estats Units una petició de “canvi de circumstàncies” (d’acord amb la Secció 177 del Tractat de Lliure Associació) per la qual sol·licitava una compensació addicional per lesions, danys a la propietat, costos de restauració, programes d’atenció mèdica i seguiment radiològic. La petició argumentava l’existència d’informació addicional com ara una major extensió de la pluja radioactiva o les més recents normes de protecció radiològica.

En un informe de 2004 el govern dels Estats Units estimava que no hi havia una base legal per considerar els pagaments addicionals. L’informe també posava de manifest els esforços dels Estats Units que havien desemborsat més de 604 milions $ per a les comunitats afectades. Els programes per donar suport als afectats de les proves nuclears incloïen el pagament directe de compensacions, els fons de reassentament, la rehabilitació dels atols afectats i els costos de salut relacionats amb la radiació.

El 12 d'abril de 2006, es va presentar el cas al Tribunal de Reclamacions Federals dels Estats Units. Després de mesos de deliberacions, l’abril de 2007, el Tribunal va denegar la petició. A l'abril de 2009, el Tribunal Suprem dels EUA es va negar a revisar la sentència del Tribunal de Reclamacions Federals.

 

© 2024 Ajuntament de Girona - Plaça del Vi, 1 - 17004 GIRONA.