Ansón, Bonaventura
(Tossa de Mar, 1945)
Tot i que gaudeix d'una gran versatilitat i que s'expressa en diferents llenguatges, des de la pintura a l'escultura, passant per la instal·lació, la ceràmica i el collage, es considera bàsicament escultor. El volum l'apassiona i el treballa en diferents formats i materials, com la fusta, el marbre, el bronze i el metacrilat. És un observador acurat i metòdic del seu entorn i s'interessa pels canvis que pateix el territori. El Mediterrani és un dels eixos vertebradors de la seva obra, i sovint fa protagonistes les barques o les restes d'un naufragi i les utilitza com a metàfores d'un món perdut. Els últims anys agafa pes el tema de la llibertat i realitza escultures que simbolitzen les presons de l'ànima. El preocupa la dependència de les noves tecnologies, a les quals acusa de robar el pensament dels homes. La seva escultura té una iconografia biomòrfica i amb reminiscències de les formes de l'Art Nouveau, i les seves obres creixen en multitud de direccions i adquireixen un peculiar equilibri amb un toc eteri i serè.
L'artista apunta el 1968 com a data d'arrencada de la seva trajectòria. Abans ja participa en exposicions i concursos, però el 1968 guanya el primer premi, l'Especial de la Direcció General de Belles Arts, en el marc del Premi Internacional de Tossa. Dos anys més tard fa la primera exposició individual a la Sala de l'Ajuntament de Tossa i a la Casa de Cultura de Girona. Durant els anys setanta i vuitanta té una intensa activitat expositiva i la seva obra assoleix el reconeixement. Guanya, entre d'altres, el Primer Premi i la Medalla d'Or de la Diputació de Girona (1974) i el Gran Premi a la I Biennal d'Art organitzada pel Futbol Club Barcelona (1985). El 1991 presenta dues escultures públiques a Llançà, i dos anys després instal·la la famosa escultura monumental Porta d'Europa a la variant de la N-II, a Girona. El 1994 fa una important exposició a la Fontana d'Or de Girona: Temes vertebrals, que repassa les motivacions més representatives dels últims anys. El mateix any participa en una col·lectiva al Museu d'Art de Girona sobre el treball de la pedra en l'escultura contemporània. Els següents anys exposa al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a la Casa de Cultura de Llançà, a la Galeria Mediterrània de Palma de Mallorca, a la galeria Expoart de Girona i a la Carmen Taché de Sant Feliu de Guíxols, entre d'altres. El 2006 fa una retrospectiva de pintura i escultura al castell de Benedormiens, a Castell d'Aro, titulada Sota la pell del blau. El 2008 exposa al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, a la Fundació Valvi de Girona i també a Luxemburg, i inicia un projecte de creació en residència dins del taller de ceràmica de l'Escola Municipal d'Art de Girona que dura dos anys. El maig del 2010 exposa alguns fruits a Trajectes, al Centre Cultural La Mercè de Girona. És una espècie de retrospectiva de la seva obra que té com a tema central la idea de llibertat. La mostra, que inclou una instal·lació suspesa a l'aire a l'interior del claustre, inclou dos dibuixos fets de quan tenia dotze o tretze anys i estava intern a Santa Maria del Collell, i reuneix unes quaranta peces de ceràmica, marbre i metacrilat. Tracta l'absurd de la guerra, la inestabilitat del poder, el desig de llibertat i la força de l'esperit, utilitzant elements com calaveres, reixes, fragments de vaixells mil·lenaris, minotaures vells arraconats en les orgies dels déus, i reflexions contra el 'jo' esclavitzador. El mateix 2010 instal·la l'escultura monumental Afany als jardins del GEiEG de Sant Ponç, a Girona.
