Arranz Bravo, Eduard
(Barcelona, 1941)
Amb dots innats per a l'expressió plàstica, el professor de dibuix del batxillerat el suspèn convençut que calca tots els treballs. El 1958 viatja a París i comença a pintar de forma ininterrompuda en obres radicalment abstractes; l'any següent ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona on coneix Rafael Bartolozzi, amb qui posteriorment compartirà una prolífica activitat artística. El 1961 viatja a Itàlia i fa la seva primera exposició individual al Club Universitari de Barcelona; després exposa a l'Ateneu Barcelonès on, per primera vegada, capta l'atenció de la crítica.
Artista polifacètic, treballa tècniques artístiques molt diverses -pintura, escultura i gravat- i s'expressa en diversos àmbits com ara accions artístiques, performances, col·laboracions en el món del cinema, il·lustració de llibres, etc. A mitjan anys seixanta la seva pintura fa un canvi radical en fer una evolució des de l'abstracció, i crea un corrent que els crítics han denominat nova figuració. És en aquesta època quan comença la intensa col·laboració artística amb Rafael Bartolozzi, amb qui formarà un tàndem durant deu anys d'exposicions, actes, edificis pintats, disseny i tota una sèrie d'activitats molt diverses; entre aquestes cal destacar la pintura mural de l'exterior de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, els edificis a Magalluf i la casa de Camilo José Cela a Mallorca. També és molt important la seva amistat i col·laboració amb Joan Ponç. Als anys vuitanta, en el marc d'un ampli reconeixement internacional, fa importants exposicions com ara una antològica a la Sala Gaspar de Barcelona, on reuneix, a més de les Abraçades, una selecció d'obres de les diverses èpoques, així com tota la sèrie completa de les seves escultures de marbre i bronze, i al Centre Cultural de Terrassa, una exposició patrocinada per la Generalitat de Catalunya amb més de dues-centes obres. També s'edita a Polígrafa una monografia sobre la seva obra.
Fa importants col·laboracions en el món del cinema, de les quals destaquen les direccions artístiques amb el director Jaime Camino: El largo invierno i Luces y sombras, que rep el premi de la Generalitat de Catalunya per la millor direcció artística. També treballa amb la il·lustració de llibres com ara El callejón de los milagros, del premi Nobel Naguib Mahfuz, i Homenatge a Catalunya, de George Orwell. El 2007 col·loca l'escultura El pont de la llibertat a L'Hospitalet i es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo.
La seva obra forma part del fons de diverses col·leccions com ara la del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la Fundació 'la Caixa', de Barcelona; el Museo Español de Arte Contemporáneo i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de Madrid; el Museo de Bellas Artes de Vitòria i el Museo de Bellas Artes de Sevilla; el Museu Reial de Brussel·les, el Haus der Kunst de Múnic, el Musée Olympique de Lausana, l'Opera House d'Amsterdam i el Yomanouchi Edition del Japó, entre molts d'altres.
