Perpiñà, Josep
(Girona, 1945)
Fill del pintor Pere Perpinyà i Sebrià, la seva vocació artística es consolida en l'ambient familiar on viu envoltat de pintures i en contacte amb l'obra i el taller del seu pare, que és el seu primer mestre. Després, estudia a l'Escola Municipal de Belles Arts de Girona i ho compagina amb els estudis de música que abandonarà per dedicar-se exclusivament a la pintura. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, també es dedica a la docència com a professor de dibuix a l'IES J. Vicens Vives de Girona.
Pintor prolífic, treballa molt diverses tècniques pictòriques com oli, esmalt, plàstic, acrílic, tinta, grafit, ceres o làtex, i des dels anys setanta també treballa l'escultura. Utilitza diferents suports com ara el paper, el cartró, l'arpillera, la tela i la fusta, amb predilecció pel gran format. Fa una pintura matèrica i texturada amb raspats, fregats, drippings i una pinzellada enèrgica i gestual. Entén la pintura com estructura i composició a través de la forma, com color i matèria, moviment i ritme. Gran part de la seva obra està realitzada amb el suport en horitzontal, recolzada a terra, com ho fa Feito i també Barceló. Des dels inicis, compagina la seva formació acadèmica amb la creació amb total llibertat i inicia una època en què el color negre té molta importància. El 1962 obté el reconeixement amb la seva primera exposició individual amb una obra de caire personal. En la seva iconografia, hi trobem el protagonisme de la ciutat de Girona i el seu entorn, temes urbans amb els campanars, els teulats, les cases del riu Onyar i les siluetes característiques de la ciutat, a través d'una mirada que il·lustra la seva personal percepció de la realitat. També treballa el paisatge, jardins i boscos, on la representació dels arbres té un paper fonamental en el seu univers pictòric, l'arbre dins del paisatge, l'arbre amb entitat de personatge i com a símbol de relació de la terra i el cosmos. El seu art d'arrel figurativa fa una evolució cap a la depuració formal, la simplificació i la síntesi en una recerca d'allò que és essencial i que l'apropa a l'abstracció sense deixar, quasi mai, el fons figuratiu. Treballa la descomposició cubista i crea uns mosaics amb elements arquitectònics que es poden posar en relació amb l'obra de Klee. El minimalisme i l'obra de Malèvitx i Kandinsky hi són presents.
La seva obra forma part del fons de molts museus, pinacoteques i fundacions com ara el Museu d'Història de la ciutat de Girona, el Castell de Benidormiens, el Museu Municipal d'Olot, el Fons d'Art de la Fundació Tharrats, la col·lecció de la Diputació de Girona i la de Barcelona i l'Obra de la Unesco a París, entre d'altres.
Fa nombroses exposicions individuals a Catalunya, València, Madrid i París, i col·lectivament exposa a Girona, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla, Madrid i Albi.
