Amat, Frederic
(Barcelona, 1952)
Pintor, gravador, ceramista, il·lustrador, escenògraf i cineasta, és un artista polifacètic per excel·lència. A la seva Barcelona natal estudia arquitectura i pintura, i també tècniques escenogràfiques amb Fabià Puigserver. A partir del 1975 viatja per Àfrica, Mèxic i Estats Units, fins que el 1982 torna a Barcelona. El bagatge que incorpora en aquests viatges suposa una important influència per al seu treball artístic.
La seva obra plàstica s'emmarca dins de les tendències experimentals i conceptuals dels anys setanta, com ara el happening i la performance, accions que compten amb la participació del públic, de caràcter efímer i espontani, i que esdevenen en un lloc i un moment determinats. D'aquesta època destaca el seu treball amb els draps, teles que se sotmeten a un procés de manipulació formal amb fins expressius i simbòlics. També es caracteritza per la seva particular iconografia i l'ús de materials no convencionals. Les seves temàtiques més recurrents giren al voltant de la mort, la violència, el sexe o arquitectures reals o imaginàries. En la seva producció s'evidencien influències d'artistes com ara Braque, Miró o Tàpies. En qualsevol cas, la sensualitat de l'amor, el binomi vida-mort i la utilització provocadora del color i la taca són algunes de les principals característiques de la seva obra, profundament personal i reflexiva.
En l'àmbit expositiu, presenta els seus treballs a París (1976), Milà (1980), Berlín (1982), San Francisco (1988) i Nova York (1984-1985, 1987, 1991-1992), a més de diversos espais catalans. Entre el 1993 i el 1994 se celebra una important retrospectiva de la seva obra al Museo Rufino Tamayo, a Mèxic DF, a la Fundació Joan Miró de Barcelona i a l'Instituto de América, a Santa Fe, Granada. El 2003 es presenta una antològica de la seva obra a la sala Bab El Kebir, a Rabat (Marroc), que inclou una trentena d'obres sobre paper en tècnica mixta, fetes entre el 1974 i el 1999; fotografies d'una sèrie feta a l'Índia el 2000 i ceràmiques. El 2003 exposa a Casa Àsia, a Barcelona, una síntesi de les seves impressions visuals durant els seus periples per l'Índia, amb un centenar de dibuixos, una sèrie de gravats i un vídeo.
A la dècada dels vuitanta comença a crear espais escènics per a teatre i dansa, i col·labora en diversos muntatges de Puigserver, Lluís Pasqual i el coreògraf Cesc Gelabert. El 1998 s'introdueix en el món cinematogràfic i dirigeix el curtmetratge Viaje a la luna, un guió inèdit de Lorca, i el 2000, Foc al càntir, amb text de Joan Brossa i música de Carles Santos. El 2001 debuta en la direcció escènica amb l'òpera Oedipus Rex, de Stravinski i Cocteau.
A final del 2005 surt a la llum una espectacular edició de Las mil y una noches a càrrec de Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, amb 260 il·lustracions de l'artista al voltant de la màgia, la fantasia, la tragèdia i l'amor que desprenen els contes, traduïts per Juan Vernet.
El 2007 rep el Premi Nacional d'Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya, per una exposició a la galeria Carles Taché, en què reuneix la seva obra pictòrica, escultòrica i multimèdia.
