Marcel, Martí
(Alvear (Argentina), 1925 – Peratallada, 2010)
Neix a Argentina, on passa els tres primers anys de la seva vida, però després la seva família es trasllada a Barcelona. Comença a dibuixar als disset anys i aviat renuncia a seguir estudis superiors per dedicar-se a la pintura. A partir del 1946 comença a interessar-se per l'escultura. Dos anys més tard fa la primera exposició a la Sala Caralt de Barcelona i el reconeixement que rep el porta a formar-se a París, on s'integra en els cercles artístics de la ciutat. El 1950 viatja per Suècia i Itàlia, on queda impressionat per l'obra de Miquel Àngel. La seva pintura es concentra cada vegada més en la forma i, a partir d'aleshores, es dedica exclusivament a l'escultura. Comença una etapa figurativa, però a partir del 1958 evoluciona cap a l'abstracció. Rep el premi d'escultura Manolo Hugué i és seleccionat per a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona.
El 1959 presenta la primera exposició escultòrica a la Galeria Syra de Barcelona i comença a modificar el seu estil, explorant formes més naturals i simbòliques. Es dedica gairebé exclusivament al metall, amb obres geomètriques en què predominen els angles i les arestes. El 1960 guanya el premi Julio González d'escultura. Un any després s'instal·la la seva primera obra monumental en un espai públic, al jardí Montbau de Barcelona.
Té una llarga i prolífica activitat expositiva que el porta a presentar la seva obra a la Sala Gaspar i la galeria René Metràs de Barcelona, la galeria Marlborough de Londres i en mostres internacionals a París, Venècia, Milà, Nuremberg, Hèlsinki, Rabat, Fez, Mèxic, etc. També participa en l'antològica Art 73, a la Fundación Juan March de Madrid. El 1970 es casa i instal·la la seva residència a l'Empordà, on porta una vida molt retirada dels cercles artístics barcelonins, però sense deixar de treballar. Utilitza els materials més diversos, com el ferro, el bronze, l'acer, la pedra calcària i el marbre, amb el qual recrea una particular recerca de les formes orgàniques. A causa del caràcter expressionista de les seves obres, se'l considera pròxim a l'informalisme.
Company de generació d'escultors com Chillida i Subirachs, les seves escultures de grans dimensions habiten en moltes places i encreuaments d'autopista a Catalunya. A Girona té una coneguda obra instal·lada, Atnel Girona, a l'avinguda de França, just abans del Trueta, i a Barcelona també hi ha una de les seves obres monumentals a la plaça de Salvador Allende. També són silenciosament populars el seu Monument a la sardana, a la Bisbal d'Empordà, i Homenatge a Laureano Miró, a Esplugues de Llobregat.
Per les Fires de Girona del 2006, l'Escola Municipal d'Art del Centre Cultural La Mercè de Girona presenta un tapís teixit a partir d'una pintura realitzada el 1976 per l'artista.
