Tharrats, Joan Josep
(Girona, 1918 – Barcelona, 2001)
Realitza la seva formació a Girona i el 1935 s'instal·la a Barcelona on estudia a l'Escola Massana i posteriorment també es forma a Béziers. L'any 1950 fa la primera exposició individual a Barcelona, el 1956 participa a la Biennal de Venècia i, el 1959, a la de São Paulo. Des de llavors, ja no deixarà d'exposar arreu del món.
Artista polifacètic i multidisciplinari, pintor, gravador i historiador de l'art, és, juntament amb Tàpies, un dels màxims exponents de l'informalisme. En la seva llarga trajectòria artística cal distingir diverses èpoques. Hi ha una primera etapa postimpressionista amb influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh, i després, interessat per l'obra de Kandisnky, Klee i Mondrian, farà una evolució cap a l'abstracció incorporant el collage amb materials com papers de colors retallats i estripats. Amb la fundació del mític grup Dau al Set (1948), format per Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Arnau Puig, al qual també s'hi afegirà Juan Eduardo Cirlot, entrarà de ple en un període surrealista marcat per l'abstracció màgica de Dau al Set. Aquest grup de joves intel·lectuals i compromesos formen un moviment contestatari i avantguardista connectat amb les noves tendències internacionals que serà fonamental en l'evolució plàstica del país, i que suposa una alenada d'aire fresc enmig del gris i àrid panorama de la postguerra. Tharrats escriu els textos i s'encarrega de la direcció de l'edició de la revista Dau al Set. El 1955 participa en la formació del grup Taüll -amb Muxart, Cuixart, Tàpies i Guinovart- en un moment en què la seva obra es mou entre l'abstracció i la neofiguració, per evolucionar cap a un informalisme molt matèric amb un cromatisme potent on la taca, la gestualitat i l'espai adquireixen gran importància. La seva pintura recrea un món còsmic i preciosista mitjançant una paleta càlida d'una gran riquesa cromàtica, amb la influència de la llum mediterrània i el gust pel detall i el matís.
També treballa en el camp de les arts aplicades, del disseny gràfic i de la il·lustració, i fa moltes col·laboracions en el món editorial, com a escriptor d'articles i col·laborador en diferents publicacions. A la dècada dels cinquanta inicia una àmplia tasca literària i pedagògica a l'entorn de la teoria de l'art, com ara la seva col·laboració a Revista (1952-1982), on publica més de tres-cents articles sobre l'art d'avantguarda. Entre les seves publicacions més importants destaca Antoni Tàpies o el dau modern de Versalles (1950), Guia elemental de la pintura moderna (1950), Cent anys de pintura a Cadaqués (1981), Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982), Dames de tots els colors (1992), Surrealisme a l'Empordà i altres fantasies (1993) o Art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX (1994).
Àmpliament reconegut en l'àmbit internacional, el 1983 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. L'any 1994 és nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Des de 1991, a Pineda de Mar, hi ha la seu de la Fundació Tharrats, amb un important fons procedent de la col·lecció de l'artista.
Ha exposat arreu del món i la seva obra forma part del fons d'importants col·leccions institucionals i privades com ara el Museu d'Art Modern, de Barcelona; el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) i el Museo de Arte Contemporáneo, de Madrid; el Museo del Arte Abstracto Espanyol, de Conca; la Tate Gallery, de Londres, els Musei Vaticani, de Roma; la Paul Klee Foundation, de Berna; el Museu Nacional de Varsòvia; el Club dels Astronautes, de Moscou; el Museum of Modern Art i el Solomon R. Guggenheim Museum, de Nova York; l'Art Gallery, de Toronto; el National Museum of Israel, de Jerusalem; el Museo de Arte Moderno, de Mèxic, i el Museum of Modern Art de Tòquio, entre molts d'altres.
