Brugat, Rosa
(La Jonquera, 1956)
Artista multidisciplinària. La seva formació abasta des de cursos de pintura i escultura a la Fundació Fita de Girona fins a estudis d'arquitectura d'interiors a l'Escola de Disseny i Art Llotja de Barcelona, passant també per cursos de gravat i multimèdia al Centre Cultural La Mercè de Girona.
Treballa la fotografia digital, el videoart i la instal·lació. La seva obra té un marcat fons intimista, i últimament afegeix bones dosis d'ironia i polsims de sarcasme, sobretot a l'hora de retratar temàtiques socials. Així es pot veure en alguns dels seus últims treballs, com ara la recreació d'un centre d'art contemporani titulat Mi yo-yo, en el qual fa una crítica al món de l'art, o bé en el treball Per sempre, una videoinstal·lació enregistrada al teatre El Jardí, de Figueres, en la qual fa una crítica social al tema de les noces i el sentit del matrimoni.
Anant molt més enrere, fa els primers olis determinants en la seva trajectòria als tretze anys, quan utilitza aquest recurs com a alliberament per fugir del dibuix lineal que l'obliguen a fer a l'escola i que li provoca poca cosa més que avorriment. Als quinze anys, veient El naixement de Venus a Florència, decideix ser artista. De l'oli passa a l'aquarel·la i la fotografia, les instal·lacions i el vídeo, que són els llenguatges que li permeten expressar-se millor. El territori digital li interessa especialment com a camp creatiu, per la capacitat d'acotar i definir un món de detalls que revelen una profunda sensibilitat per la identitat femenina. Segons la seva opinió, si bé anteriorment estava més interessada en el tema de la investigació, els últims temps se centra molt més en treballar al voltant de la ment humana i tot allò que hi queda ocult, en un intent de traspassar la superficialitat i endinsar-se en els misteris de l'ànima.
Fa la primera exposició individual el 1985, a la Casa de Cultura de Parets, i des d'aleshores ha presentat la seva obra en diversos espais de Catalunya, Andorra, França i Turquia. Alguns dels seus últims treballs presentats són Afers del cor, al Centre Cultural La Mercè de Girona i al Museu de l'Empordà de Figueres; la instal·lació Su segunda residencia, a la Galeria Km7 de Camallera, el 2006; ¿Quién soy-dónde estoy?, a la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí, el 2007, i Mi Yo-Yo, a la Galeria Art25 de Girona, el 2009. El 2011 presenta un llibre de gravats a la Galeria René Metràs i fa una exposició a la Fundació Valvi de Girona.
Durant la seva trajectòria rep diversos premis i distincions. El 2004 assumeix la direcció artística de Maçart, el festival d'art contemporani de Maçanet de Cabrenys.
