Vilà, Lluís
(Banyoles, 1952 – Banyoles, 2010)
Artista polifacètic, pintor, escultor i dissenyador. De formació autodidacta, s'inicia de molt jove formant part del grup Tint-1 i Tint-2, i a principi dels anys setanta participa a la mostra col·lectiva del grup Tint-2, a la Llotja del Tint de Banyoles.
Autor molt prolífic i un dels més inclassificables de l'avantguarda catalana. Des dels seus inicis fins a mitjan anys vuitanta, treballa en el camp de la investigació i la instal·lació dins els corrents conceptuals de l'eat art i l'art fungible. S'ha anomenat l'escultor del pa, un element que constitueix el fil conductor de la seva obra, sempre relacionada amb el menjar. El ritual de la nutrició, per plaer o com a fet inevitable, el du a desenvolupar una iconografia a l'entorn de les formes orgàniques que es materialitzen en treballs de caire efímer, en els quals utilitza elements comestibles. N'és un exemple la seva coneguda sèrie Les sabates comestibles, del 1980, o els primers treballs dedicats al pa, les escultures Entre pa enlluït, del 1984; des d'aquest moment, el pa es converteix en un material que l'acompanya al llarg de la seva trajectòria artística: panets, llonguets, llesques o pans de pagès s'incorporen al seu món creatiu.
Després d'aquesta etapa deixa de banda les referències directes als elements comestibles per interessar-se pel seu l'embolcall, com és el cas de les llaunes de conserva gegantines. Treballa escultures de planxa de ferro, sense volum, llesques de pa enormes, encunyades i esgrafiades, com a metàfores de la digestió física i mental, i s'endinsa en el camp del disseny on assoleix un llenguatge que queda a mig camí entre el disseny i l'escultura. Una constant en la seva obra és la utilització de materials fungibles i la crítica dirigida a la societat de consum, que dóna per acabada amb l'exposició Àlef. A partir d'aquest moment integra els llenguatges pictòric i escultòric, i crea algunes sèries com ara Contraris i Logos. El seu estil, eclèctic, transita per les més diverses tendències artístiques, com el pop, el kitsch, l'art brut i el mestissatge de cultures, tant contemporànies com ancestrals. A principi de segle s'acosta a l'art conceptual i, en les seves últimes pintures com Absolut, a través de la influència oriental i la referència a Pollock, realitza un procés de deconstrucció que anomena undripping.
Realitza més d'una vuitantena d'exposicions dins i fora del país, i la seva obra forma part de diverses col·leccions. Rep reconeixements importants, com ara el premi FAD, el 1994, amb una intervenció en la remodelació del volcà Croscat, d'Olot. Arran de la seva mort sobtada en una etapa de gran creativitat, s'impulsa l'Espai d'Art Contemporani Lluís Vilà_Cort, a l'antiga galeria que ell mateix dirigia a Banyoles, que es dedicarà a la difusió i promoció de la seva obra.
