Masià, Carme
(Girona, 1952)
Inicia la seva formació els anys setanta. Estudia interiorisme i fotografia a les escoles IADE i EINA de Barcelona. El 1980 es trasllada a Nova York i estudia a la School of Visual Arts. Paral·lelament treballa com a ajudant i col·laboradora en disseny gràfic, moda, cinema i retrat de reconeguts fotògrafs com Roberto Brosan, Tomoko Miho, Elisabeth Novick o Brigitte Lacombe. El 1984 s'instal·la a Barcelona i des d'aleshores treballa en el camp de la publicitat i el retrat per a revistes de moda i decoració, així com per a
El seu treball fotogràfic es caracteritza per la preferència de la llum natural i la contraposició entre la claror i les ombres. Cerca la definició de la imatge a partir de la captació dels detalls de petits objectes seleccionats amb molta cura. Recorre al joc visual de les dobles o triples impressions, i manifesta una clara preferència pel retrat.
Des del 1978 fa exposicions individuals a Girona i participa en diverses col·lectives de fotografia. El 1992, amb motiu de l'exposició que fa a les Sales Municipals de Girona, Loles Duran escriu: 'Al darrera de la càmera hi ha la Carme Masià, observadora infatigable dels més petits detalls, que prefereix allò que és natural, clar, les coses de sempre, que afegeix emoció a l'instant'. També té certa vinculació amb el món de les arts escèniques, especialment amb la ballarina i coreògrafa Àngels Margarit, amb qui ha fet diverses col·laboracions. El 1990 publica Atlantic 306, un muntatge fotogràfic realitzat a partir de les seqüències espacials i rítmiques de la coreògrafa. També col·labora sovint amb l'artista i escriptor Narcís Comadira, amb qui ha tirat endavant diverses publicacions. El 1989, per exemple, publiquen plegats el llibre Girona, matèria i memòria, i el 1998, Girona: Retrat sentimental d'una ciutat.
