Pujol, Carles
(Barcelona, 1947)
Fill d'una família menestral de Sant Martí de Provençals a Barcelona i, superant un context poc favorable i les reticències familiars, estudia a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i, posteriorment, a l'Escuela de Bellas Artes de Madrid.
Exposa els seus primers treballs pictòrics l'any 1967 i, quasi simultàniament, comença a experimentar amb objectes de caràcter poètic que treballa en forma d'homenatges: Gene Kelly, Stanley Kubrick, Fernand Léger, els germans Marx, entre d'altres. En un procés d'evolució, la seva pintura s'allunya de la figuració i entra en una etapa barroca que el portarà a una simplificació posterior de formes i colors i a una reducció progressiva dels elements del seu llenguatge pictòric. És una etapa de caire geomètric amb fons de color negre i una clara presència del factor de l'espai i la incorporació del collage amb materials com paper, cartró, teixit i fusta. Així va construint un univers d'elements propis a la recerca d'una nova dimensió de l'espai i del temps. És a partir dels anys setanta quan supera els límits de l'espai pictòric i de la superfície bidimensional de la tela per fer el salt a l'espai tridimensional. El seu treball se centra, aleshores, en la realització d'instal·lacions, però continua treballant el dibuix i la pintura com a base dels seus projectes. En aquesta època participa en importants exposicions col·lectives d'art conceptual. La seva exploració entorn de la transformació de l'espai es va radicalitzant amb la incorporació de nous mitjans d'expressió com ara el vídeo i el so, i a les seves instal·lacions d'arrel conceptual s'afegeix la relació amb l'espai arquitectònic i la relectura dels moviments d'avantguarda com ara la pintura minimalista. A partir d'aquest moment, adopta la videoinstal·lació com a llenguatge personal utilitzant els diferents elements i llenguatges per a la investigació dels conceptes de temps, espai i memòria.
Exposa a la Fundació Espais, el Museu d'Art i les Sales Municipals, a Girona; a la Fundació Miró, el Palau de la Virreina, la Fundació Caixa de Pensions i la Sala Metrònom, a Barcelona, i al Círculo de Bellas Artes, de Madrid. El 1981 participa a la secció de videoart de la XVI Bienal de São Paulo; el 1982 a la secció espanyola de la Biennale de Paris; i el 1992, a la II Bienal de la Imagen en Movimiento, al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, i a la I Biennale der Partnerregionen, a Baden-Baden. També exposa a Bolonya, l'Haia i Mèxic DF. De les nombroses exposicions destaquen Idees i actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya 1964-1980, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, el 1992; la Mostra d'Arts Electròniques, el 1998; i la retrospectiva de l'audiovisual català Fora de camp, a la Sala Metrònom de Barcelona, el 1999.
