Torralba, Juan José
(Mèxic D.F., 1937 – Guanajuato (Mèxic), 2010)
D'origen mexicà, viu una llarga temporada a Girona, ciutat on instal·la un important taller de gravat. La seva vinculació amb les terres gironines s'inicia el 1981 quan trasllada a Fonolleres (Baix Empordà) el taller que tenia a Barcelona. Un any més tard coneix el mestre José Ortega i, fruit d'aquesta trobada, decideix instal·lar-se a Girona per treballar al seu taller. El 1991 es trasllada al Barri Vell, a l'antic Hospital dels Capellans, just al costat de la capella de Sant Nicolau, on realitza una important producció artística, tant a títol individual com en col·laboració amb altres autors.
Al seu Mèxic natal, estudia a la Academia de San Carlos i a la Escuela de las Artes del Libro. Posteriorment amplia estudis als Estats Units, on investiga nous materials, i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, ciutat on obre el seu primer taller de gravat, el 1962. En aquesta mateixa ciutat fa la primera exposició individual, el 1963, a la Sala Jaimes. Durant aquesta època desplega una activitat intensa en el món del gravat. En col·laboració amb la Sala Gaspar de Barcelona, grava i estampa per a Antoni Tàpies la sèrie Nueve variaciones sobre tres grabados a buril. El 1963 coneix a Saint-Tropez el pintor Antoni Clavé i comença a estampar-ne l'obra gràfica, encetant una estreta col·laboració artística que durarà sis anys. Als anys setanta, inicia seves investigacions sobre gravat mural. El seu taller de Rubí esdevé ben aviat un dels millors d'Europa, tant per la instal·lació com per la qualitat de l'obra. En aquesta època també col·labora amb Joan Miró en la realització de la sèrie de gravats Barcelona 72-73, a la qual aporta els coneixements i descobriments tècnics, tot aplicant el màxim relleu possible i sensacions de matèria.
Du a terme una intensa activitat en col·laboració amb altres artistes com Arranz Bravo, Henry Moore, Hernández Pijuan, Llimós, etc. Paral·lelament, també tira endavant la seva obra personal, que s'exposa en col·leccions de museus i biblioteques d'arreu del món.
El 1995 fa una exposició a les Sales Municipals de Girona on revela la seva dèria pel cos humà, i especialment pel rostre. En aquesta mateixa línia, el 2000 dissenya el tapís que es teixeix aquell curs a l'Escola Municipal d'Art del Centre Cultural La Mercè de Girona. Dona de Girona, tal com es titula, representa un rostre femení de somriure gris i tancat sobre un fons blau, en el qual estampa una metàfora de l'espera passiva i la resignació.
Mor l'octubre del 2010 a Guanajuato, Mèxic.
