Banal, Isabel
(Castellfollit de la Roca, 1963)
Viu i treballa a Barcelona i Abella de la Conca. El 1986 obté la llicenciatura en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, presenta la seva obra a l'exposició Barcelona-Braunschweig, a la Fundació Miró, i guanya la Beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. El 1987 obté el Premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) per l'exposició Fent una L, a la Casa de Cultura de Girona. Des del 1990 és professora a l'Escola Massana Centre d'Art i Disseny, de Barcelona. El 2000 guanya la II Biennal de Vic i el 2005 rep la Beca del fons per a la producció i la creació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per Projecte Hospital, 106, 4t 1a, realitzat juntament amb Jordi Canudas i Ester Baulida, entre altres.
Des dels seus inicis treballa en el camp de l'escultura, explotant al màxim les capacitats de la tridimensionalitat que trasllada posteriorment a la instal·lació. Utilitza materials diversos com són el ferro, l'escaiola, les figuretes de plàstic, branques seques i llavors, terra i paper. Els elements més habituals de la seva iconografia són les taules de treball i els ramats de xais. El fil conductor de les seves obres és el resultat d'una reflexió sobre el paisatge i la seva ordenació artística i sobre el mateix acte creatiu.
A partir de l'any 1988 comença a realitzar exposicions individuals al Museu Comarcal de la Garrotxa, d'Olot; a la galeria Àngels de la Mota, de Barcelona; a la Fundació Espais Centre d'Art Contemporani i al Museu d'Art, de Girona, i a la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí, entre d'altres. Participa en mostres col·lectives a Madrid i presenta obra a ARCO 91, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i en diferents espais de Girona, Barcelona, Vic, Florència i Bèlgica. També ha participat en diverses biennals d'abast nacional i internacional.
El 2009 publica, juntament amb Margarida Casacuberta, el llibre El paisatge d'Olot, la construcció literària de la Garrotxa, a edicions La Magrana. El 2010 participa en la col·lectiva Canòdrom 00:00:00, al nou espai Canòdrom Meridiana, de Barcelona. Com s'escriu amb motiu de la instal·lació que presenta en aquesta exposició, es tracta 'd'una artista que fa de les coses petites i l'experiència íntima un potencial d'imatges, símbols i valors [...]'. En aquesta línia, la seva obra silenciosa 'recorda amb serenitat l'àmbit rural familiar i la tradició paisatgística dels pintors olotins [...]'. Ofereix així, de forma concisa, una lectura atenta i reflexiva sobre la realitat i l'artifici.
