Nogué, Àlex
(Hostalets d'en Bas, 1953)
Inicia la seva formació a l'Escola de Belles Arts d'Olot i el 1975 es llicencia a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Des del 1985 es dedica a la docència treballant com a catedràtic de Pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Amb una sòlida formació acadèmica, i com a profund coneixedor de la teoria de l'art i de les tècniques artístiques, alterna la seva activitat docent amb la plàstica experimental.
Artista multidisciplinari que utilitza, com és habitual en l'art contemporani, molt diversos llenguatges, com ara la pintura, la fotografia, la instal·lació, l'edició de llibres, etc. En la seva obra pictòrica s'observa una progressiva tendència a l'esquematització formal i a la simplificació cromàtica, en un procés de síntesi que tendeix a l'eliminació de tots els elements superflus a la recerca de l'expressió del que és essencial. Interessat en el procés creatiu, experimenta constantment sobre nous suports, i de la tela passa a l'objecte o a les composicions mixtes, a les accions i a les instal·lacions, utilitzant les noves tecnologies i involucrant l'espectador en les possibilitats de comunicació del llenguatge artístic. El seu treball és una recerca dels múltiples interrogants que planteja l'art contemporani, entre els quals hi ha la mateixa dissolució dels límits que tradicionalment han delimitat les diferents disciplines artístiques entre elles, de les qüestions relatives a la metodologia de la creació, com ara el tema de la percepció visual i, també, de la funció de l'art i l'aspecte comercial de la creació artística amb l'anàlisi dels problemes del mercat. En les exposicions, sovint presenta el seu treball en estat de procés i reflexió, com quan, el 1991, agrupa les pintures al fons d'una sala, preservant la proximitat intimista que mantenien al taller, o bé quan, el 1994, presenta el Carro de blaus com a metàfora de la versatilitat de l'obra plàstica. Aquest interès pels mecanismes de la creació el porta a explorar constantment les motivacions i els processos mentals, quasi sempre inconscients, de l'acte creatiu. En el marc d'aquesta recerca, el 2010, juntament amb Ester Baulida, publica el llibre 23 preguntes amb resposta, que edita l'espai d'art contemporani del Museu de la Garrotxa d'Olot. Paral·lelament, hi presenta una exposició amb el mateix nom, on intenta aprofundir en els mecanismes de la creació a través de la presentació d'una sèrie d'imatges que l'espectador ha d'interpretar.
Al llarg de la seva trajectòria obté diversos premis i beques, com ara la Beca d'Arts Plàstiques de la Ciutat d'Olot, el 1982, i la Beca Fundació Güell per a llicenciats en Belles Arts, el 1983.
Des del 1972 exposa habitualment arreu de Catalunya: Girona, Olot, Barcelona i Mataró. També a l'Estat espanyol i en diversos països europeus, com França, Alemanya i Dinamarca.
