Masó, Mireya
(Barcelona, 1963)
Des de petita manifesta un virtuosisme especial pel dibuix. A punt de matricular-se per fer la carrera d'Arquitectura, opta finalment per Belles Arts, perquè té una autèntica passió per la pintura. Amb el temps, utilitza com a mitjans més habituals el vídeo i la fotografia, i se centra en l'estudi de l'ésser humà a través de la seva projecció en el paisatge. S'interessa per l'objecte artístic per tal de provocar conceptes contradictoris i lectures polièdriques que no s'esgoten amb una simple mirada.
El 2000 guanya una beca al Delfina Studio Trust i fa una estada d'un any a Londres. Allà s'obsessiona amb el tronc d'una sequoia immensa exposada al Museu de la Ciència, en els anells de la qual hi veu escrita la història de la humanitat des de l'any 500 fins al 1800. Llavors agafa un interès especial pels jardins i les possibilitats que el món vegetal ofereix en la recerca de la bellesa. El 2005 el jurat de la Xarxa d'Activitats Culturals - Transversal l'escull per desenvolupar un projecte d'arts visuals que consta de cinc exposicions paral·leles per territori català. Pagarem per escoltar el silenci és el títol d'aquest treball que tracta el silenci com la possibilitat d'atrapar i escoltar un so aïllat enmig d'una població carregada de presències acústiques. Posa en comú cinc ciutats (Girona, Reus, Mataró, Granollers i Olot) amb semblances i proximitats, però també amb moltes diferències, que són alhora particularitats de cada ciutat i elements bàsics de la seva identitat pròpia. El procés de creació de l'artista se centra en una fórmula de residència mòbil, fent estades a cada municipi per conèixer els trets més singulars de la seva dermis urbana. El treball es basa en imatges i narracions visuals espontànies i naturals, amb lleugers i subtils retocs. Són retalls de la realitat en estat gairebé verge, que posen en convivència situacions i elements aparentment contradictoris o inconnexos que aconsegueixen resultats insòlits i, en ocasions, força inquietants.
L'estiu del 2006 fa una estada a les bases argentines de l'Antàrtida amb la seva germana Mercè Masó, que és ecòloga marina, on duen a terme un projecte de cooperació d'art i ciència del qual en surt una sèrie de fotografies i vídeos que s'han exposat en diversos escenaris. Aquí es troba amb un paisatge natural a penes intervingut per l'home, i dirigeix la seva investigació cap als mecanismes de percepció de l'ésser humà davant d'un medi en contínua transformació. 'És un paisatge en moviment -explica-, res roman més enllà de l'instant, cada segon té el valor del present; apareix i desapareix abans de poder recordar-lo.'
Ha exposat, entre altres llocs, a les Sales Municipals de Girona i al Museu de l'Empordà de Figueres, i ha participat en diverses mostres col·lectives, com ara el PhotoEspaña. Treballa sovint per a les galeries Antonio de Barnola, de Barcelona, i Tomás March, de València.
