De Ribot, Pere
(Girona, 1962)
La seva vocació artística es manifesta ben aviat, alhora que inicia estudis de música i piano. Fill d'arquitecte, al despatx del seu pare es familiaritza amb el dibuix, i freqüenta els estudis de pintors i escultors. També rep la influència dels viatges que fa per Europa, sobretot per França i Itàlia, resseguint les joies del romànic i del Renaixement. Amb tot, acaba a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on el 1987 es llicencia en Pintura. Un any abans té l'oportunitat d'anar a ARCO, on la seva obra és especialment valorada i això el fa decidir de marxar un any a Londres, que en aquell moment està en plena efervescència artística. El 1988 rep el premi Pintura Jove de la Generalitat de Catalunya i reapareix a ARCO amb una obra ja més madura. En surt amb les primeres exposicions individuals a Madrid i París, i els primers contactes amb Alemanya, on més endavant hi exposarà sovint. Així inicia una trajectòria que el porta a fer més d'un centenar d'exposicions.
La seva obra es mou sempre entre la figuració i l'abstracció. Es defineix per la densitat cromàtica de la superposició de capes, veladures i textures, on destaquen elements referencials d'origen divers que han evolucionat des de l'esquematització formal de vestigis arquitectònics i arqueològics fins a les estructures fonamentals dels rizomes. Les claus interpretatives de les seves composicions es troben en l'anàlisi estètica de fonaments filosòfics i científics.
Després del primer estudi en un garatge de Sarrià, a Barcelona, s'instal·la amb una quinzena d'artistes més al centre d'art contemporani Piramidón, a Barcelona, un referent de l'art contemporani. Això també el porta a la creació, amb Josep Espot i Neus Martínez, de l'espai Flamicell Art Contemporani amb l'objectiu de dinamitzar el panorama cultural i artístic del seu entorn. Aquí organitza i promou exposicions, concerts, obres de teatre, tertúlies i trobades entre creadors i pensadors. També rep l'encàrrec de dirigir la col·lecció d'art contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), on dissenya, coordina i dirigeix els seminaris sobre gestió cultural. També imparteix classes en el màster en Gestió d'Institucions Culturals. Mentrestant, exposa a París, Brussel·les i Madrid, i manté cites anuals amb Barcelona i Girona.
El 1998 és un punt d'inflexió important en la seva obra. Es casa amb Emma Grau, també artista, amb qui comparteix complicitat creativa. L'arribada dels fills comporta llum i la recuperació de la figura humana a la seva obra. Instal·la un nou estudi en ple entorn natural, a Siurana d'Empordà, i el paisatge agafa cada cop més protagonisme. Els viatges, i sobretot les coneixences que hi fa, vesteixen de diferents influències la seva pintura, dotant-la d'universalitat i solidesa. Algunes de les exposicions més recents han estat ScapeLands/LandScapes, al centre d'art contemporani Piramidón de Barcelona (2009), i Horizonte interior, a la galeria Ángeles Penche, de Madrid (2008).
