Sanglas, Carme
(Barcelona, 1953)
Nascuda a Barcelona, viu des del 1977 a l'Empordà. Estudia a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i el 1978 es llicencia en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Durant uns anys treballa en el món editorial fent il·lustracions per a llibres i revistes.
La seva pintura, plantejada des d'una tendència neofigurativa, parteix de la revisió estètica i formal dels valors iconogràfics de la tradició medieval i barroca. El seu treball té com a referent un món simbòlic, mític i màgic, expressat amb una gran esquematització de formes, traços ondulants, refinament ornamental i sobrietat cromàtica. Barques que transiten per rius daurats, dones que es vesteixen amb els seus cabells, cossos que fluctuen, miralls que s'emmirallen, torres sense portes i arbres dalt d'un cim són algunes de les múltiples metàfores que utilitza per crear el seu univers poètic.
Les imatges que ha elaborat al llarg del temps comparteixen un llenguatge comú basat en una senzilla iconografia d'objectes, fragments de la naturalesa o figures en espais tancats. Evoquen un univers privat i oníric al qual s'accedeix a través dels somnis. Són espais hermètics, ambients reclosos que recorden mandales tibetans o llibres il·luminats del món medieval. L'autora beu de fonts com ara la poesia mística o els textos sagrats hindús, i d'obres que tracten la faula, el misteri i la meditació. El seu procés de treball és lent i meticulós. Acostuma a treballar sobre diferents suports com ara la taula, el paper o el plom, i utilitza una reduïda gamma cromàtica de colors, als quals incorpora pa d'or per intensificar la lluminositat i crear una certa aurèola de misteri.
Des del 1979 fa diverses exposicions individuals i col·lectives a Girona, Figueres, Barcelona i altres poblacions catalanes. També participa en mostres i biennals d'art contemporani. El maig del 2010 participa en l'exposició col·lectiva De caps al nínxol, organitzada per Crani Editorial, a la Galeria Dolors Ventós de Figueres. És un assaig expositiu que agafa el crani humà com a excusa per parlar de la mort, des d'una perspectiva contemporània. El 2010 també participa en la col·lectiva Autoretrats i altres màscares, organitzada per Atrium Artis al centre cívic Can Ninetes, a Girona.
