Mateu, Assumpció
(Cassà de la Selva, 1952)
Inicia els seus estudis de pintura a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i, alhora, estudia disseny gràfic a l'Escola Elisava. Es llicencia el 1975, i el 1987 obté el doctorat amb la tesi Percepció: color i pensament. El 1979 comença a dedicar-se a la docència i treballa com a professora de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, però a partir del 1990 deixa l'ensenyament per dedicar-se exclusivament a la creació. Treballa al seu estudi de Barcelona i a Jafre (Baix Empordà, Girona).
Després d'una etapa figurativa i de depuració formal, la seva trajectòria s'endinsa en el camp de l'abstracció i la pintura matèrica. Les seves composicions estan fortament marcades per un estil líric i molt personal que es caracteritza per la utilització de colors molt matisats, elaborats a partir de pigments naturals. Acostuma a treballar amb tonalitats terroses, ocres i blaus. Construeix una textura potent i rugosa mitjançant l'acció de gratar, ratllar i manipular la capa pictòrica, la qual rep l'empremta d'elements simbòlics a partir de restes vegetals, fòssils i altres elements trets de la natura. També incorpora trets i elements arquitectònics, amb els quals configura un món poètic ple de signes que és un dels trets essencials de la seva obra, com també la utilització de les mans com a eina principal per traslladar la matèria pictòrica a la tela, la qual cosa li permet una transmissió directa i sensible de l'energia creativa.
El seu treball queda reflectit en diverses publicacions. El 1988 es publica el llibre La veu del foc (Àmbit), escrit per M. Mercè Roca i inspirat en la persona i l'obra de l'artista. Precisament, gairebé dues dècades després, l'artista fa un colpidor i regenerador treball sobre les empremtes del foc en boscos incendiats. El 2005 s'edita el llibre monogràfic A. Mateu: La mirada de l'espai interior, escrit per Glòria Bosch, i es presenta a la Fundació Vila Casas, al Centre Cultural La Llacuna d'Andorra i a l'Auditori del MACBA. El 2009 es publica el catàleg Presons íntimes, escrit per Antonio Salcedo Miliani, a partir d'una exposició a l'Espai VolArt de la Fundació Vila Casas. El 2010 la Fundació Atrium Artis publica el llibre La mirada poètica, escrit per Carles Martí i Glòria Bosch.
Comença a exposar el 1972 i, des d'aleshores, té una llarga trajectòria d'exposicions individuals i col·lectives, tant nacionals com internacionals; participa així mateix en nombroses fires i biennals. La seva obra és present a museus, fundacions i col·leccions privades de Catalunya, de l'Estat espanyol i d'arreu del món.
