Noguera, Pere
(La Bisbal d'Empordà, 1941)
Inicia el seu aprenentatge a l'obrador d'un terrisser bisbalenc, i el 1963 es trasllada a Barcelona per estudiar escultura i ceràmica a l'Escola Massana.
A la dècada dels setanta, descobreix en el procés d'elaboració de la terrissa una acció de pràctica conceptual. Comença a investigar amb unes primeres experiències amb monotip, que després aplicarà al fang i aconseguirà efectes i petjades per l'impacte d'objectes contundents com ara claus, anelles, aixetes, o de senzilles formes que construeix i aplica per pressió amb tampons. Amb aquest procés, vol transformar l'objecte en senyal, en empremta d'una realitat tangible, passant de la realitat a l'artifici. Des d'aleshores, el seu treball evoluciona paral·lel al moviment conceptual català i es converteix en un dels artistes més fecunds d'aquesta línia.
Objecte, procés, matèria, manipulació, espai i acció són els punts cardinals de la seva obra, producte de la interpretació i reflexió de la realitat i del paisatge de l'entorn més immediat. Treballa amb una gran pluralitat de materials manipulables: paper, fotocòpies, ferralla, objectes de rebuig industrial, capses de cartró, etc. De fet, inicia la seva trajectòria en el context de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals dels anys setanta, practicant una escultura de procés, desmaterialitzada, en la qual incorpora l'objecte, l'espai, la naturalesa o el paisatge com a marc de les seves instal·lacions en un plantejament estètic i energètic de desconstrucció i fragmentació, tot seguint la tradició de l'art pobre a Catalunya (Brossa, Tàpies, Cristòfol, Villèlia i, sobretot, Eudald Serra, de qui va ser deixeble). La matèria com a revelació, la casa i l'objecte domèstic com a entorn immediat de l'home formen part de la seva cosmovisió arrelada al seu lloc d'origen, la Bisbal d'Empordà.
Un tret característic de la seva trajectòria artística són les enfangades, en què ocupa un espai, també el terra i la paret, que omple de diversos objectes recuperats i els cobreix de fang. D'aquesta manera, aconsegueix uniformitzar els objectes més diversos. Els converteix en un tot monocrom per revelar i emfatitzar la presència del volum i el relleu. Ho comença a fer el 1979, però uns anys abans ja té una experiència monocromàtica ben peculiar amb una exposició a la Sala Vinçon en què utilitza la fotocòpia en blanc i negre per traslladar la diversitat de colors de la realitat a una nova realitat monocromàtica. A més de la instal·lació, també ha practicat l'acció i l'escenografia teatrals. El 2008 publica el llibre Pere Noguera. Son portrait robot a Crani Editorial, amb textos seus i de Jordi Font Agulló.
Ha fet nombroses exposicions a Catalunya i en l'àmbit internacional i la seva obra està representada a la Col·lecció Rafael Tous d'Art Contemporani, a la Fundació Vila Casas, al MACBA de Barcelona i al museu Artium de Vitòria, entre altres espais.
