Niebla, Josep
(Tetuan, 1945)
Artista pluridisciplinari format a l'Escola de Belles Arts de Tetuan i, a partir del 1960, a l'Escola de Belles Arts de Sevilla. Fa estades a Madrid i també a París, però quan descobreix l'Empordà, decideix instal·lar-s'hi i, des de final dels noranta, viu a Casavells on també crea la Fundació Niebla, una aposta pel desenvolupament intel·lectual a través de l'organització d'activitats que promouen la creativitat i l'art. Apassionat de la conversa, els últims anys també té una prolífica activitat com a conferenciant al voltant de la pintura i la teoria de l'art.
La seva vocació de pintor es manifesta de ben petit i mentre continua els estudis de pintura a l'escola ja comença a fer obra personal. La seva trajectòria s'inicia amb una primera etapa de caire expressionista amb molta càrrega matèrica i colors vius que deixa pas a un informalisme abstracte i gestual que es consolida a partir d'un llenguatge personal, vitalista, expressiu i simbòlic que s'expressa a través de les formes, el color i el volum. Pinta a partir de la memòria i l'emoció, utilitzant la pintura com a llenguatge per comunicar emocions, pors, pressentiments, desitjos, dubtes, certeses i per expressar les seves reflexions vitals. Té una predilecció especial pels materials pobres i per l'austeritat i el contrast del negre sobre el blanc, que es relaciona amb les seves arrels i el seu origen humil. El compromís i la sensibilitat envers els problemes de tipus social és l'origen de bona part de les seves sèries pictòriques, les quals van acompanyades de dibuixos que formen una unitat que il·lustra el procés creatiu.
El 1972 comença una sèrie de pintures relacionades amb el cel, i retorna, després, al tema del mar que ja ha treballat des de molt jove i és un dels elements plàstics més recurrents de la seva trajectòria artística. Però és durant una estada a Madrid, del 1992 al 1995, quan comença a utilitzar-lo de forma molt particular. En qualsevol cas, mars i cels constitueixen una part molt significativa i identificativa de la seva obra.
Tenen un paper molt rellevant en la seva trajectòria les pintures murals de gran format fetes a l'aire lliure i anomenades macropintures, com la Gran pintura de Platja d'Aro del 1982, que fa 210 m², o el mural de l'estació del Nord de Barcelona, del 1992, de 216 m². També desenvolupa nombroses sèries pictòriques dedicades a temàtiques reivindicatives, de compromís i consciència social.
Ha rebut diversos premis i mencions en convocatòries d'abast nacional i internacional i, des del 1960, fa exposicions molt diverses arreu de l'Estat espanyol i d'Europa.
