Martoranno, Jordi
(Girona, 1965)
La seva vocació artística comença el 1980 al taller de pintura d'Isidre Vicens, espai on durant tres anys es configuren les bases conceptuals i pedagògiques de la seva obra. Tot seguit cursa estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on continua amb la pintura i s'inicia en les tècniques calcogràfiques, l'escultura i altres disciplines artístiques.
Les primeres pintures reflecteixen un aprofundiment en la història de l'art i una investigació tècnica i formal amb l'objectiu d'assolir un llenguatge pictòric propi. Després, la seva obra agafa un caire més conceptual i manifesta un interès per la ciència i una visió del món i de la realitat basada en un principi fonamental: l'etern procés com a llei suprema de l'univers, la condició efímera de tot allò que existeix i la voluntat d'entendre el cosmos i els seus enigmes. Així, a través de l'expressió plàstica, fa un treball de recerca sobre les relacions de l'home amb la natura i amb el cosmos recorrent tant a cultures arcaiques com a pensadors contemporanis. En un treball presentat el 2010 a Torroella de Montgrí recorre, per exemple, a Stephen Hawking i a la seva tesi segons la qual l'univers es va desenvolupar a partir d'una llavor còsmica.
Treballa diferents disciplines artístiques com l'escultura i el gravat, però la pintura és el mitjà que li permet moure's entre la realitat i la mística, entre el sagrat i el quotidià. La seva aposta pels mitjans d'expressió tradicionals ve sobretot del fet que la seva obra té nombrosos referents clàssics i primitius. Suggereix subtilment aquests referents, però els vehicula a través d'un llenguatge plenament contemporani.
L'any 1990, a través de la Galeria Sebastià Jané, fa una estada a París, a la Cité Universitaire, on continua la seva recerca treballant en un estudi de pintura.
Guanya diversos premis de pintura, tècnica primordial en el conjunt de la seva obra. En destaca la Beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1990), la Beca de Desenvolupament de Projectes Creatius i d'Investigació Artística de l'Ajuntament de Girona (2001) i el premi de pintura Honda de la Garriga (2002). Aquell mateix any és finalista de la 3a Biennal de Vic; el 2004 ho és del premi d'arts plàstiques Francesc Gelabert (Ciutat de Palma), i el 2010, de la 6a Biennal de Girona. Des del 1981 participa en exposicions col·lectives i, des del 1984, exposa individualment a Girona, Terrassa, Palma de Mallorca i la Corunya, i també a França, Polònia i els Estats Units.
