Lootz, Eva
(Viena, 1940)
Neix a Viena on estudia belles arts, musicologia i filosofia, i es llicencia en Direcció Cinematogràfica i Televisió. Des del 1965 viu i treballa a Madrid. Juntament amb Schlosser, Navarro Baldeweg i Patricio Bulnes crea la revista experimental Humo. En l'àmbit de la docència ha fet de professora a la Facultad de Bellas Artes de Cuenca i ha donat cursos i conferències a facultats de belles arts de l'Estat espanyol, Suècia i Estats Units. També al Museo Thyssen Bornemisza, a la Universidad Rey Juan Carlos i al Museo del Prado.
Treballa diversos llenguatges i disciplines, com ara el dibuix, el gravat, l'escultura, la fotografia, el so, el vídeo i la instal·lació; incorpora sovint la tecnologia digital i crea unes representacions codificades, en una fusió entre ciència i art, per tal de reflexionar sobre la intervenció humana en la natura i construir un discurs al voltant de la memòria, el temps i els problemes essencials de l'home. Especialment interessada en el procés de creació, la seva obra és una reflexió sobre la relació entre matèria i llenguatge -tangible i intangible- i sobre l'impacte de l'home en la natura -degradació del territori-, amb la intenció de despertar una consciència col·lectiva.
Amb materials efímers com el cotó, la terra, la buata i llavors recobertes de parafina, realitza planxes amb líquids aglutinants com lacre, coles sintètiques o cera. Als anys vuitanta inicia l'estudi dels processos d'extracció i tractament de minerals i matèries primeres i treballa aquests materials extrets de la terra com el mercuri, el carbó, la sorra, el gel sec i la fusta, emfatitzant la seva vessant simbòlica. Des dels anys vuitanta realitza diversos projectes d'escultura pública i d'intervenció en el paisatge utilitzant suports heterogenis com la tela, el vidre bufat, el dibuix, la instal·lació, la fotografia, el vídeo i els materials naturals en una reflexió que posa en relació matèria i llenguatge, i tracta el problema de la saturació d'imatges i la progressiva preeminència del món virtual per sobre la realitat.
El 1994 rep el Premio Nacional de Artes Plásticas. La seva obra forma part de nombroses col·leccions privades i institucions públiques com ara el MACBA i la Fundació de la Caixa, a Barcelona; el Museo Nacional de Arte Reina Sofia, el Museo Municipal i la Colección del Banco de Espanya, a Madrid; el Museo de Bellas Artes de Álava, el Centro Galego de Arte Contemporánea, el Museu d'Art Contemporani de Malmö, Suècia, i la col·lecció del Chase Manhattan Bank de Nova York.
Exposa a Catalunya, arreu de l'Estat espanyol, a Europa -França, Portugal, Anglaterra, Alemanya, Suècia, Holanda, Noruega i Dinamarca- i també als Estats Units.
