Porta, Albert (Evru)
(Barcelona, 1946)
Artista multidisciplinari que inicia la seva trajectòria com Albert Porta el 1964 amb l'exposició Presencia de nuestro tiempo a la galeria René Metras de Barcelona. En aquesta primera etapa se sent atret pel pop i la utilització d'objectes quotidians i, posteriorment, rep la influència de Paul Klee, Michaux, Lucio Fontana i Wols. El 1968 agafa una nova identitat, Zush, i construeix tota una mitologia personal de caire autobiogràfic que es materialitza en la creació d'un univers propi anomenat Evrugo Mental State: es tracta d'un estat utòpic i alliberador en el qual l'artista se situa com a 'centre d'idees'.
L'any 1975 rep la beca de la Fundación Juan March de Madrid i la William Fulbright de Nova York, estudia holografia al MIT de Boston i, a mitjan anys vuitanta, comença a treballar amb la tecnologia digital. En destaca el CD-ROM PsicoManualDigital dels anys noranta, peça interactiva que obté el premi Laus 1998, i també el taller de creació digital Tectura, de l'any 2000, proposta experimental de caire social, artístic i conceptual que té l'objectiu de potenciar la participació de l'espectador. Amb el canvi de mil·lenni Zush es transforma en Evru, i s'autodefineix com 'ArtCieMis', un terme que sorgeix de la unió entre art, ciència i mística. Utilitza els més diversos mitjans com la pintura, el dibuix, el grafisme, la fotografia, el collage, l'assemblatge, la cal·ligrafia, el so i les noves tecnologies digitals, i aquesta barreja de mitjans d'expressió és un tret fonamental de la seva obra, que pretén desmitificar el protagonisme sacralitzat de la figura de l'artista i estimular la capacitat creativa que té tothom. A la recerca de l'harmonia entre art, ciència i mística, la seva obra es caracteritza per un tens equilibri entre el caos i la composició racional, entre el seny i la rauxa, a la recerca d'un estat alternatiu de consciència al qual només s'hi arriba a través de l'art i la creació i que fa evidents altres realitats paral·leles que proporcionen una alliberació catàrtica.
El seu reconeixement internacional agafa força a partir dels anys setanta, arran d'importants exposicions individuals i col·lectives com ara la Documenta VI de Kassel del 1977. El 2001 rep el premi Ciutat de Barcelona. La seva obra forma part de col·leccions privades i públiques de reconegut prestigi, com ara el MACBA i el MNAC, de Barcelona; l'IVAM de València; el MNCARS de Madrid; el Centre Georges Pompidou i la Foundation Cartier, de París, i el Guggenheim i el MOMA, de Nova York, entre d'altres. També exposa a la NUS NX National Gallery de Singapur, al Today Art Museum, de Beijing, i al Shanghai DuoLun MoMA.
