Catàleg del Fons

Giralt Valero, Enric

(Palafrugell, 1967)

Estudia dibuix tècnic i després dibuix i pintura a l'Escola Municipal d'Art de Girona. El seu esperit de recerca el porta a descobrir nous camps i a investigar tècniques que menen a la constant evolució del seu procés de creació. Això el porta a formar-se en noves disciplines com la fotografia, la serigrafia, la forja, l'escultura i el modelatge. La seva obra esdevé una mescla de tècniques amb un missatge que sovint gira al voltant de la temàtica social, fent una crítica a la soledat i a la incomunicació de l'ésser humà en la societat actual i en relació amb el seu entorn. El seu treball és compromès i crític. S'implica com a activista i cronista en la reivindicació dels drets de l'home, donant a conèixer el seu punt de vista.
Treballa sovint en col·laboració amb Ana Lacaze. Entre altres muntatges, el 2007 presenten a la Casa de Cultura de Girona, i amb la col·laboració de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona, Veus de dones, un retrat de la dona contemporània que, en una mateixa societat i un mateix territori, viu sota la influència de cultures i religions diferents. A partir d'entrevistes a dones de procedències diverses, la mostra explora el pensament, els sentiments i les opinions de les dones i mostra com la desigualtat és present en totes les cultures i capes socials.
La seva obra s'estructura en tres grans àmbits: instal·lacions, accions reivindicatives i sèries de pintura. En aquest últim sector és en el qual es manté més prolífic. Treballa amb tècniques mixtes, com ara el gravat, el dibuix, l'escultura i la fotografia. El hombre, Niños, Paisaje, Miradas ocultas, Instantes, Abalrillo, i Miradas són algunes de les seves sèries en les quals revela el seu pensament i la seva intenció amb un estil poètic i realista. En l'última, Miradas , continua amb un projecte d'investigació al voltant de la mirada infantil de nens i nenes de Tanzània que desenvolupa des del 2005, en col·laboració amb institucions del país. A través de la convivència diària amb els infants, realitza el seu treball més important. Dedica anys d'investigació als nens soldat, i als nens i les víctimes de la guerra. Tot plegat es materialitza en una exposició titulada Vivir la magia, on l'autor es troba amb la necessitat de mostrar realitats constants de l'Àfrica quotidiana.
Des del 1992 exposa individualment i col·lectiva en molts indrets del país, sobretot a Girona i Barcelona, però també a Bèlgica, Dinamarca, França o Finlàndia. Col·labora amb diverses galeries de forma permanent. Ha rebut diversos premis al llarg de la seva trajectòria, i el 2001 li és concedida la Beca d'Arts Visuals de Girona.