Gifreu Ribas, Carme
(Banyoles, 1962)
Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (1987), el 1985 és guardonada en la I Mostra d'Art de Girona. Conrea la pintura, el gravat i les videoinstal·lacions.
La seva trajectòria s'inicia amb una pintura d'arrel figurativa i descriptiva, plena de referències simbòliques. Més endavant, la representació de la figura es desdibuixa per donar pas a una pintura abstracta que combina gest i geometrització. Assimila les grafies i els signes geomètrics amb la ciència, l'ordre i la raó, i els espais gestuals amb els sentiments, la intuïció i l'energia. A través d'aquestes relacions, mostra les tensions internes que manté l'esperit humà. Per intensificar la dialèctica del seu llenguatge plàstic, juga sovint amb la compartimentació de l'espai pictòric. Proposa jocs d'analogies mitjançant fragments de teles relligades que estructuren relacions de significat. Així, pretén construir una analogia amb la realitat i, al mateix temps, convertir en real allò que inicialment només són matisos i intuïcions. A través d'una figuració evident, tendeix a simplificar la sintaxi essencial. Els nuclis espacials de la composició s'articulen com un relat, i el color modula les contradiccions del procés creatiu, l'equilibri entre la matèria i els signes. Al seu repertori de símbols abunda el cercle o l'esfera. En qualsevol cas, defuig la literalitat per obrir la porta a l'ambigüitat i, amb ella, a la multiplicitat de suggeriments. Tot plegat, des de l'anàlisi de l'experiència viscuda i cap a l'assoliment de l'harmonia.
Des del 1982 exposa la seva obra a Girona, Figueres, Roses, Cadaqués, Garriguella i Barcelona. El 2007 participa amb sis artistes gironins més -Ester Baulida, Jaume Geli, Mim Juncà, Josep Masdevall, Pep Aymerich i Jordi Mitjà- en la iniciativa Simulacre d'evacuació, a l'institut de secundària Josep Brugulat de Banyoles, en el marc de la qual fan partícips els alumnes de les noves manifestacions de l'art contemporani i, en particular, de l'art de l'acció i la performance.
