Esteve, Ignasi
(Girona, 1963)
L'any 1986 obté la llicenciatura de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, tot seguit, treballa com a professor de l'Estudi d'Art Fita. El 1987 aconsegueix la Beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat. Es relaciona amb la tendència figurativa dels anys vuitanta. Les seves escenes es nodreixen d'ambients imaginaris on personatges joves, déus, animals semifantàstics, fruita, vegetació i elements de l'arquitectura clàssica conviuen en la superfície de la tela com a testimoni d'un paradís oníric i anhelat. Línies de contorns precisos i una gamma cromàtica molt contrastada caracteritzen les seves pintures. Amb el pas dels anys i l'experiència, la seva pintura es simplifica i es redueixen els elements més accidentals i decoratius. Experimenta noves composicions a partir d'una base fotogràfica.
A Barcelona, treballa a l'Escola de la Dona de la Diputació. Durant un parell d'anys, en col·laboració amb l'artista Ester Baulida, munten aparadors per a botigues i altres espais de Girona. Amb Baulida i també amb els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas, elaboren diversos projectes comuns, com ara Fent una L, el 1987 a la Casa de Cultura de Girona, i Hospital 106 4t 1a, al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el 1996. Posteriorment s'instal·la a la rectoria d'Orriols, des d'on instiga la Cooperativa per a la Cria del Pollastre de Raça Empordanesa. Fa el màster d'Arquitectura del Paisatge de la UPC i comença a treballar en paisatgisme i disseny de jardins, tot i que mai abandona l'activitat plàstica.
El febrer del 2010, després d'un llarg parèntesi expositiu de nou anys, presenta un conjunt de pintures i ceràmiques pintades a la Fundació Àngel Planells, de Blanes. Fa una mirada a la realitat local com a punt de partida per a desenvolupar una reflexió pictòrica sobre el paisatge i el seu observador. D'entrada, ofereix una revisió del paisatge noucentista, en al·lusió a l'autor de l'espai d'exposicions; i en el paper de l'observador representa un visitant africà mitjançant un retrat que es repeteix en teles i ceràmiques pintades. El conjunt d'obres configura un quadern d'apunts bàsics del procés de producció artística, però de mida gran per transformar-los en ornament. La pintura es resol amb cromatismes de la ceràmica tradicional i les ceràmiques estan fetes amb la col·laboració de Provi Casals. Abans d'això, exposa en diversos espais de Girona, participa a fires d'art com ARCO i a també a Niça, i participa en nombroses col·lectives d'iniciativa institucional.
El 2008 col·labora en les il·lustracions del llibre El cas estrany d'en Pere Porter, juntament amb David Pujol i Narcís Figueres.
