Espigolé, Francesc
(Barcelona, 1947)
De formació autodidacta, viu i treballa a Ripoll. Als setze anys guanya el Premi de Pintura de Martorell i fa la seva primera exposició.
La seva llarga trajectòria està definida per una intensa producció pictòrica, que va de la figuració a l'abstracció gestual i per la incursió constant, des dels anys setanta, en el camp de la instal·lació, utilitzant el ferro, la fusta i els objectes usats. També es mou en l'àmbit de la performance. Formula des de l'exili ripollès els seus plantejaments conceptuals, servint-se sempre d'una important dosi d'ironia. La majoria dels seus treballs plantegen la necessitat de construir espais reals que donin cabuda al confort intel·lectual.
Entre final del 2009 i començament del 2010 participa en l'exposició Primera rèplica. Arqueologia de la contemporaneïtat, distribuïda entre la Casa de Cultura de Girona i l'Espai Cultural La Ciutadella, de Roses, que reuneix el treball d'un grup de creadors que tenen en comú el fet de no estar sotmesos dòcilment als criteris dominants, sinó a propostes alternatives als dictats del mercat. Espigolé s'inclou en l'apartat dedicat a l'escultura alternativa, on presenta un acte de reciclatge basat en la recuperació de fragments de fusta abandonats i reconvertits en mobles funcionals. En una mena d'homenatge al cicle vital, juga amb la inutilitat esdevinguda utilitat.
Ha exposat en altres espais de Girona, i també a Barcelona. En l'àmbit internacional, ha treballat a París i San Francisco.
