Egurbide, Begoña
(Barcelona, 1958)
S'inicia en la pintura a mitjan anys vuitanta. Mostra interès per fer transcendents les composicions de caràcter geomètric i crea espais d'una gran profunditat il·lusionista i textures complexes. Les primeres exposicions li permeten aprofundir en la relació entre paraula i imatge en proposar una figura en la qual coexisteixen la naturalesa contemplativa de la pintura i el caràcter apel·latiu del llenguatge. A partir del 1993 comença a treballar en el camp de la fotografia, el vídeo i les noves tecnologies. S'interessa per la construcció de la consciència, l'accés a la memòria i la inestabilitat de les emocions. A principi del 2000 comença a treballar en el projecte Aprendizaje, becat per la Fundació Autor i la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un treball que neix de la intuïció d'un univers perdut al si matern, en el qual es remouen fragments de la infància, la joventut, la maduresa i la vellesa. A final del 2003 presenta a les Sales Municipals de la Rambla de Girona una part d'aquest projecte, Infancia, en el qual explora el moviment, la pèrdua de la innocència, la iniciació en el sexe, la construcció de les emocions... La representació del moviment es basa en un sistema lenticular de fotografia digital que permet l'aparició-desaparició de la seqüència. La imatge final esdevé així una imatge dinàmica, acumulativa de diferents instants. Tot plegat s'emmarca en un pla gestat des de la memòria i la distància amb la qual es recorda la pròpia existència, i aborda els diferents nivells narratius que generen els canvis que configuren el propi món.
Ha exposat a Girona, al Museu d'Art; a Barcelona, al MACBA, la Fundació Miró i la galeria Bassols-Balmes; a Madrid, al Reina Sofia; i també a Berlín, Bolonya, Torí, Porto Alegre, São Paulo, Istanbul, Houston i al Perú. És professora de l'especialitat de Pintura de l'Escola Massana de Barcelona.
