Duran Esteva, Pep
(Vilanova i la Gelttrú, 1955)
Escultor, pintor i escenògraf. Es forma a l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú i, posteriorment, a l'Institut del Teatre de Barcelona. Durant la dècada dels setanta la seva activitat principal és el muntatge i el disseny d'escenografies i vestuaris: treballa per al Teatre Lliure, El Tricicle, etc. Participa en diverses produccions teatrals i cinematogràfiques.
El 1978 fa la primera exposició a Barcelona, i des d'aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i en la instal·lació. És un artista que escriu històries a través d'una ordenació determinada d'objectes. Amb el temps, amplia el seu camp de treball i de mica en mica arquitecturitza la seva escultura, transformant-la en instal·lació, fins a assolir un punt de simbiosi en el qual les escultures esdevenen arquitectures esculturitzades. Això es produeix sobretot amb les seves arquitectures efímeres, les quals comporten una major relació amb la realitat i amb l'escena convulsa del subjecte. El seu treball en les arts plàstiques està dominat per la integració de la pintura i l'acumulació de l'escultura, creant uns efectes sorprenents i una atmosfera en certa mesura surrealista. A la dècada dels vuitanta forma part del moviment artístic associat al correu postal sorgit a Nord-amèrica. Fa exposicions internacionals a Japó, Roma, Amsterdam i Colònia. Posteriorment, la seva obra s'allunya d'aquest món i tendeix a l'ordre i la geometria, entrant en relació amb el constructivisme.
Porta a terme importants mostres individuals i participa en nombroses col·lectives. Exposa a espais com l'Arts Santa Mònica de Barcelona, el Círculo de Bellas Artes i el Museo Español de Arte Contemporáneo, de Madrid, i a la fundació Calouste Gulbenkian, de Lisboa. Les seves obres es troben tant en col·leccions públiques com privades, com ara a la sala Metrònom, a la col·lecció Testimoni de La Caixa, al Fons d'Art de la Generalitat i al Museu de Granollers, entre d'altres. El 2009 presenta a El Salvador, i el 2010 a Mèxic, l'exposició Sin escenario, un recorregut cronològic per la seva producció escènica. La mostra reuneix objectes, fotografia, escrits i vestuari, amb els quals es convida l'espectador a fer els seus propis guions, és a dir, a fer la seva pròpia i personal posada en escena.
