Costa Bofill, Narcís
(Girona, 1940)
Es forma a l'Escola de Disseny i Art Eina de Barcelona i a l'École des Beaux-Arts de París. A la dècada dels setanta s'instal·la a l'Empordà.
El seu llenguatge escultòric té una aparent simplicitat, però està carregat de complexitat i fusions molt elaborades que aconsegueix amb el domini de la tècnica, el coneixement dels materials i els seus ressons, i també amb poesia i misteri. Amb aquestes claus tracta temes com ara el laberint, i fa un al·legat a favor de la vida, entesa com un viatge que cal recórrer amb mentalitat de nòmada, amb la convicció que l'autèntic objectiu és la mateixa navegació. S'encara amb la matèria primera amb la voluntat de deixar-hi un rastre que esdevingui una metàfora de l'ordre que emergeix del caos. Ho fa, bé modelant la matèria i convertint-la en volums, bé incidint sobre la superfície, gravant-hi signes que són camins oberts a la interpretació de l'espectador. En qualsevol cas, la seva producció es caracteritza per la combinació de materials escultòrics considerats tradicionals, com la fusta, el ferro i la pedra, amb d'altres de més innovadors, a més de la incorporació de materials trobats. Treballa aquesta barreja amb una superfície polimentada i així aconsegueix uns perfils dinàmics de qualitats irreals.
La seva primera exposició se celebra el maig del 1972 a la galeria La Gàbia de Girona, i a partir d'aquesta data, presenta la seva obra a nombrosos indrets de les comarques de Girona (Roses, Cadaqués, Olot, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Empuriabrava, Tossa de Mar, Salt, Begur, Anglès, etc.) i a la resta de Catalunya (Sant Boi de Llobregat, Mataró, etc.). Amb exposicions col·lectives, també ha viatjat per terres catalanes (Figueres, Girona, Peralada o Barcelona, entre d'altres) i per Europa (París, Rodes, Winchester, Southampton o Cahors). També és autor d'un nombre important d'escultures al carrer. Es poden trobar en diferents localitats, com ara a Girona, Perns (1988), a la plaça Ferran el Catòlic; a Castelló d'Empúries, Homenatge a Joan Alzina (1987); a Figueres, ...I un dia s'esforçaren alhora (1991) al Pavelló d'Esports, o a Roses. En aquest últim municipi, el 1994 hi instal·la Perfil de la badia, però posteriorment s'enderroca per motius urbanístics, raó per la qual l'Ajuntament li encarrega un altre treball. Així, a final del 2009 instal·la Far-Ziggurat al passeig Marítim de Roses, una obra amb la qual evoca la Torre de Babel i el Far d'Alexandria, així com el compromís amb la llibertat, la tolerància i el progrés dels éssers humans, el respecte, el diàleg i la cooperació entre diferents cultures, civilitzacions i pobles.
