Canogar, Daniel
(Madrid, 1964)
Viu i treballa a Madrid. Estudia Ciències de la Imatge a la Universidad Complutense de Madrid i fa el Màster d'Especialització en Fotografia de la New York University i l'International Center for Photography (1990).
En el seu treball artístic busca alterar els formats tradicionals de la fotografia mitjançant projeccions i instal·lacions que trenquin el marc fotogràfic i submergeixin l'espectador en les imatges. Les seves obres investiguen com la identitat del subjecte queda alterada en l'espai de l'espectacle. La tecnologia digital, i la manera com ha canviat la percepció de la realitat, és una altra de les seves investigacions centrals. L'excés d'informació visual emesa pels mitjans de comunicació i la dificultat que pot generar en l'ésser humà el fet de processar-ho esdevenen idees presents en una part de la seva obra. L'arqueologia dels nous mitjans és una font d'inspiració per aquest artista. Opina que la imatge tecnològica es troba en estat embrionari i que és una de les claus que regeixen la nostra cultura mediàtica. Els últims anys experimenta amb suports translúcids com ara el metacrilat, els cables de fibra òptica o els focus de llum per a la configuració plàstica d'ambients i en instal·lacions. Les seves referències al cos, tan centrals en la seva obra, tenen a veure amb una mena de por a enfrontar-se a la tecnologia entesa com un altre ésser. Pretén, en el fons, reivindicar la carnalitat i la seva vulnerabilitat davant la tecnologia. El treball artístic es converteix així en un mitjà simbòlic per poder pair la complexitat i la confusió d'un temps en què la carn es torna imatge i es volatilitza. El cos esdevé màquina. A més de la seva activitat artística, desenvolupa una important tasca en el terreny teòric a través de cursos i publicacions. És autor dels llibres Ciudades efímeras. Exposiciones universales: Espectáculo y tecnología (1992), una anàlisi lúcida de les exposicions universals, de la barreja de tecnologia i espectacle que s'hi produeix; i Ingrávidos (2005), que intenta descriure les complexes dinàmiques visuals que la societat de l'espectacle imposa al subjecte contemporani.
Entre les seves exposicions individuals i col·lectives, destaquen les realitzades a Madrid -Fundación Arte y Tecnología, Palacio de Velázquez, Galería Helga de Alvear- i Barcelona -galeria Estrany de la Mota, Metrònom, Arts Santa Mònica-. També treballa a l'exterior: França, Quebec, Ohio, Caracas, Düsseldorf i Berlín. El setembre del 2010 es presenta el seu treball més espectacular: el mosaic més gran d'Europa. Es tracta d'una obra feta a les voltes dels ponts de vianants que uneixen els barris madrilenys d'Usera i Legazpi, i que consta de gairebé set milions de tessel·les de vidre reciclable. Titulada Constelaciones i basada en el tractament digital de fotografies fetes a veïns de la zona, remet als frescos dels temples religiosos de l'època bizantina i romana i ja se la coneix com la Sixtina del Manzanares.
