Masllorens, Lídia
(Caldes de Malavella, 1967)
Originària de Caldes de Malavella, viu i té l'estudi a Cassà de la Selva. El 1991 es llicencia en Belles Arts a Barcelona. Exerceix de professora d'institut alhora que amplia els seus estudis artístics amb altres de fotografia, gravat, escultura en pedra i pintura de gran format.
El 1991 rep una beca del Reial Cercle Artístic de Barcelona. És seleccionada en les edicions de 1992 i 1994 per al Premi de Pintura Jove de la Sala Parés de Barcelona. El 1993 el Patrimoni Artístic Diocesà de Girona adquireix una tela seva de gran format sobre el Sant Sopar. És precisament amb aquest tema i també amb les seves marededéus que irromp amb força en el panorama artístic. En aquesta etapa inicial utilitza la temàtica religiosa com a excusa per fer una mirada íntima de l'ésser humà, que és el seu principal objectiu. Amb el temps, es va endinsant en el concepte introspectiu de l'existència, fins que arriba a copsar un ampli ventall d'emocions humanes, utilitzant el retrat com a gran aliat.
Des del 1993 realitza diverses exposicions, bàsicament entre Girona i Barcelona, com ara a la Galeria Nostrart, de Girona (1995); la Sala Llorens de Barcelona (1996); la sala municipal La Coma, de Cassà de la Selva (1997 i 2008), o el centre cultural Costa i Font, de Taradell (2007).El desembre del 2010 presenta a la Fundació Valvi de Girona l'exposició La memòria dels sentits. Sinestèsies, juntament amb l'artista ucraïnès establert a Girona Evdokim Perevalsky. Hi mostra peces de gran format que aposten per un llenguatge desacomplexadament figuratiu i amb una important base acadèmica, que adapta a la seva poètica pictòrica personal. En aquests treballs més recents, s'expressa amb rostres en primeríssim pla en blanc i negre, com si fossin fotogrames d'una pel·lícula o, com diu ella mateixa, 'emocions pintades amb aigua espessa'. En la seva opinió, pintar és un acte tan intel·lectual com especialment físic, fins al punt que aparca els pinzells per pintar directament amb les mans, i dóna així una intensitat especial al joc dialèctic que estableix amb la matèria.
