Navares, Paloma
(Burgos, 1947)
Artista multidisciplinària que realitza treballs multidireccionals, des de la imatge fixa i en moviment fins a instal·lacions multimèdia, passant per incursions en el món de la performance i de l'escenografia, amb una àmplia trajectòria expositiva nacional i internacional.
La seva obra flueix des dels anys setanta com un corrent ampli que s'interessa per totes aquelles qüestions que afecten la condició humana, tant físiques com espirituals. Es planteja la situació del jo com a individu, les situacions de desigualtat i les possibilitats de supervivència dels éssers en un futur tecnificat. Des d'aquesta temàtica central s'interessa per conceptes relacionats com ara la imatge ideal, la bellesa del cos i l'envelliment. També treballa una qüestió fonamental i prèvia en tota activitat artística: la mirada.
En la seva obra es fa evident la fissura entre el cos i l'esperit, el visible i l'invisible, amb la utilització de diferents mitjans d'expressió en cada cas; així quan tracta l'àmbit del cos s'expressa amb un món d'objectes freds i rígids, i quan ho fa de la part intangible de l'ésser, a través d'altres llenguatges artístics com el vídeo o les projeccions d'imatges en moviment, el ball, la música, la llum càlida i trèmula, un llenguatge de caire místic i imatges de processos a l'interior del cos. Amb una important aposta per la interacció entre la percepció i la representació, alguns dels suports que utilitza habitualment són cibachromes en tubs de plàstic, llums fluorescents, panells de metacrilat negre, plàstics, miralls, cablejat elèctric, suports d'alumini, etcètera.
Té un interès especial per l'existència femenina. Per a ella, el contacte íntim amb la realitat quotidiana ofereix a la dona i a la seva obra un matís diferent. En aquest sentit, constata la diferència entre la mirada de l'artista masculí i la de l'artista femenina, i fa un treball reivindicatiu, però no per una qüestió de feminisme dur, sinó de reivindicació de la dona.
El 2000 pateix un problema a la vista i durant uns mesos ha d'estar immobilitzada i sense poder veure-hi. Arran d'aquesta experiència crea el treball Al filo, amb instal·lacions, fotografies, vídeos, escultures i dibuixos que constitueixen una reflexió sobre la sensació de soledat i pèrdua de comunicació, la quietud i el moviment, la llum i l'obscuritat, en un món dual que es mou entre la realitat i la ficció, el record i la memòria, el descans i l'angoixa. Els treballs d'aquesta època es caracteritzen per la disposició en capes de diversos plans de text, dibuix i imatge que es concentren sobreposats. La barreja de dualitats paradoxals com la poesia i la tragèdia també la du a crear un homenatge a poetes que s'han suïcidat, com ara Sylvia Plath.
