Vilaró, Xevi
(La Cellera de Ter, 1975)
De formació autodidacta, comença a pintar quan la seva mare li regala una tela i uns pinzells als disset anys. Després assisteix a cursos de pintura a l'Escola d'Art del Pasteral i en pocs anys es converteix en un dels valors més consistents de la plàstica gironina. La seva obra té clares ressonàncies poètiques i s'emmarca en un estil que es mou entre el realisme màgic i el realisme pop, amb recursos com ara fons de colors vius, el traçat clar de siluetes de personatges anònims que moltes vegades apareixen sense rostre, o la concepció urbana de molts dels seus quadres, que sovint també presenten elements propis del surrealisme. En qualsevol cas, és una pintura amb una forta personalitat i una singularitat formal, perquè treballa molts dels seus quadres fent servir l'oli sobre metacrilat retroil·luminat.
S'adscriu dins d'un nou art realista, que és alhora màgic i il·lusori, perquè no es limita a enquadrar paisatges urbans o escenes humanes, sinó que transforma la quotidianitat en quelcom subtil i personal. Ofereix plantejaments aparentment senzills i els proveeix d'una recurrent suggestió que endinsen l'espectador en la solitud i la identitat humana. Els seus treballs més recents són atmosferes inquietants on el buit estàtic del paisatge és l'escenari de personatges inexpressius, privats de sentiments i de personalitat. Així, treu a la superfície les emocions que habiten dins de masses i persones anònimes, la seva dignitat i la seva força, i les converteix en un retorn a la veritable essència de l'ésser humà. Té una tècnica molt polifacètica, perquè combina el metacrilat retroil·luminat amb la tècnica a l'oli, incorporant-hi vídeo, de manera que investiga i mescla materials tradicionals i tecnològics.
Treballa amb galeries de Catalunya, Madrid, Mèxic, Miami, Indianàpolis i fires d'art nacionals i internacionals, com Los Angeles Art Show, Art Madrid, Art DC, Scope Miami, Scope New York, entre d'altres. Les seves pintures es troben permanentment exposades a la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí -el 2005 hi fa una exposició monogràfica- i a Can Mario de Palafrugell.
A partir del 2000 obté diversos reconeixements, com ara el primer premi del Concurs Internacional de Pintura Jove de la Galeria Artitude de París, el primer premi de la galeria Siglo XXI de Camprodon, el primer premi al Saló de Sant Joan i el segon premi de pintura del Cercle de Belles Arts de Lleida. A més, és seleccionat en diverses convocatòries, com ara el premi de Pintura Jove de la Sala Parés o el premi Ricard Camí.
