Admetlla, Pep
(Girona, 1962)
De formació autodidacta, cursa estudis d'Història de l'Art a la UdG, un màster en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte (UdG-UPC) i un màster en Arquitectura, Art i Espai Efímer (ETSAB-UPC). Treballa en el camp del disseny, molt present en la seva producció artística. La seva obra persegueix un desig de síntesi, de reducció a l'essència, a l'estructura bàsica. Comença recreant els seus projectes escultòrics damunt la tela, i el 1988 exposa les primeres obres tridimensionals, que recreen ciutats i objectes de mobiliari de caire geomètric. Obrades en fusta, aquestes escultures responen a un disseny arquitectònic imaginari, d'arrel futurista i literària, plenes de símbols i metàfores. El 1990 incorpora el ferro associant objectes de rebuig industrial amb estris d'ús quotidià i manual. La idea de projecte definit deixa pas a l'atzar i el resultat és una proposta eclèctica, d'arrel conceptual. Les ciutats invisibles d'Italo Calvino, Eupalinos o l'arquitecte de Paul Valéry, la fascinació pels nombres a través de Fibonacci, els gargots de les llibretes de viatges i la complicitat amb l'arquitecte i poeta Quim Español i l'escultor Paco Torres Monsó són algunes de les seves principals fons d'aprenentatge i de construcció.
Des del 1987 dóna classes d'Educació Artística a l'escola Eiximenis de Girona, on també desenvolupa el projecte Arquitectura i entorn (Beca Pallach). També dóna classes amb l'artista Jordi Amagat, al seu estudi. Des del 1998 és professor del màster Arquitectura, Art i Espai Efímer i dels postgraus Arquitectura i Espais Museístics i Arquitectura i Artesania, de l'ETSAB-UPC. Són precisament l'arquitectura i l'urbanisme els camps en els quals està ben immers des de començament del nou mil·lenni. Dóna cursos, seminaris i conferències en diferents institucions, participa en la junta directiva de l'ADI-FAD i en el Consell de les Arts i la Cultura de Girona. Entre el 2005 i el 2009 cofunda i assumeix la direcció artística de la galeria No+Art 3.14, a Girona. També és cofundador i director de Gattaca Produccions SL, publica articles de recerca pedagògica i presideix la Fundació Atrium Artis, dedicada a la promoció de l'art i el foment de la solidaritat.
El 2004 tanca un cicle personal i artístic reeditant Konstruktion-Destruktion 88/05, amb Paco Torres Monsó, al Museu d'Història de Girona. Dels últims treballs destaquen An-arquitectures (2008), La forma articulada (COAC de Girona, 2008), el cartell de les Fires de Girona del 2009 i el duet H-102 [l'indescernible Kantià], amb Jordi Amagat, a la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona (2010). Té obra pública a ciutats com Girona, Salt, Barcelona, Atenes, Porto Alegre i Kwangju.
