...[l’]aiguafort correspon a “Vista dels Banys Àrabs”. Ligier
torna a ser el dibuixant, però el gravador és ara F. B. Lorieux.
Laborde presenta l’interior de l’edifici, integrat en aquell
temps en el convent de les monges caputxines. Els Banys Àrabs
l’interessaren en suposar, erròniament, que corresponien a una
construcció àrab del segle VIII. El gravat és molt fidel a la
realitat, si bé la imatge crea una sensació d’espai exagerada.
A l’esquerra, tres monges broden mentre conversen amb el sacerdot
del convent; a la dreta, Laborde s’ha representat ell mateix,
vestit a la moda francesa, mentre la priora li mostra el monument...
[ TEXT ORIGINAL ]
Interior dels Banys Àrabs, a
la sala del “frigidarium”. En les imatges del gravat
es presenta un angle difícil d’aconseguir amb un
visor mecànica. En la fotografia es veu la mateixa sala
després de les obres de restauració dirigides
per l’arquitecte Rafael Masó, el 1929.
Alexandre de Laborde, en el relat del seu Viatge pintoresc
i històric pel Principat (iniciat el 1806) acompanya
el gravat (monocrom) amb les següents paraules: “Aquest
monument, d’una gran elegància, es troba en el
convent de les religioses caputxines de Girona. La planta és
d’un quadrat perfecte, al mig del qual s’aixeca
una petita construcció que serveix de dipòsit
per a guardar l’aigua destinada al bany. Aquest elegant
edifici es compon d’un estibolat octogonal a l’alçada
del pit, sobre del qual s’aixequen vuit columnes adornades
amb capitells d’un bell treball, que sostenen un àtic
igualment octogonal; unes altres vuit columnes, molt petites,
reposen sobre aquest àtic, i estan coronades per una
cúpula esvelta i d’una lleugeresa admirable. ...”.
