Aquest aplec de gravats i fotografies sobre la ciutat de Girona permet refer alguns dels sismes dels últims tres cents anys d’història de la nostra ciutat Tendim a pensar que la memòria participa d'una veritat fixada a l'altra banda del mirall. I, només quan els dubtes són alarmants, quan afloren les incoherències, comencem a sospitar que la memòria també pot ser un camí d'allunyament. Les paraules mentides, les dates intercanviades, els relats que cedeixen a l’entusiasme i modifiquen arbitràriament la realitat, els gravats que projecten una visió deformada de la ciutat, les imprecisions, i fins les fotografies ?que a la seva manera plasmen l'ideal platònic d'una veritat immòbil?, tots aquests documents alcen la memòria. Una memòria que, al capdavall, sempre és superior a la veritat material...