Novetats
Fons Santos Torroella: Federico García Lorca
Una joia del fons que ens descobreix la faceta com a dibuixant del poeta
Durant el confinament, i al llarg de 50 dies, el Museu d’Història de Girona ha presentat una petita selecció d’obres del Fons Santos Torroella, difoses a traves del Web del Museu i de les Xarxes Socials.
L'objectiu d'aquesta acció era fer conèixer aquest fons artístic que custodiem i cataloguem, i recordar cada dia que la cultura ens ajuda a viure millor.
Avui arribem al final de l'acció, i ho fem amb un dibuix deliciós de Federico García-Lorca. Avui també reobrim el Museu al públic, després de 60 dies de tancament forçat.
Amb els versos i amb el dibuix del poeta volem donar-vos de nou la benvinguda al Museu d'Història de Girona, alhora que reivindicar la importància de la creativitat i de la cultura, que ens fan persones millors i més felices.
La muchacha dorada
se bañaba en el agua
y el agua se doraba.
Las algas y las ramas
en sombra la asombraban
y el ruiseñor cantaba
por la muchacha blanca.
Vino la noche clara,
turbia de plata mata,
con peladas montañas
bajo la brisa parda.
La muchacha mojada
era blanca en el agua,
y el agua, llamarada.
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 1898 – Víznar, Granada, 1936) va ser un poeta colorista, però també un dibuixant poètic. Escriure i dibuixar van ser formes afins de concebre i expressar la realitat, però també l'irreal, el somiat, el patit.
L'estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on va conèixer Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Salvador Dalí i Luis Buñuel, va intensificar la seva activitat creativa que va ser immensa i va incloure poesia, música, dibuix, teatre, tot i que García Lorca va destacar com a poeta, dramaturg i prosista de la Generació del 27.
Lorca va dibuixar al llarg de la seva vida: decorats dels seus muntatges teatrals, targetes postals que escrivia a familiars i amics, dedicatòries dels seus llibres, il·lustracions dels seus poemes i finalment dibuixos que es convertirien en una forma d'expressió personal i autònoma.
La seva amistat amb Salvador Dalí el va dur a fer la seva primera exposició de dibuixos a les Galeries Dalmau de Barcelona el mes de juny de 1927. Allà va presentar l'obra El vent Est que apareix en el catàleg de l'exposició i que presenta elements de l'imaginari lorquià. És una obra amb una gran profunditat lírica, una emoció poètica i una elegància creada amb línies delicades, fines, que en ocasions es tornen ondulades. Realitzat amb tinta i llapis de colors, el rostre del personatge, el vent, recorda una màscara i té un ventall colorista. En els seus dibuixos, igual que en la seva poesia, l'ús de metàfores i símbols és abundant.
El vent Est, 1927
Fotografia: Jordi Puig
[enllaç a la càpsula digital]