Novetats

Fons Santos Torroella: Antoni Clavé

Un artista que després de combatre amb l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a França

Antoni Clavé Sanmartí (Barcelona, 1913- Saint-Tropez, 2005) es va iniciar com a pintor de parets i cartellista i va cursar estudis nocturns a l'escola de la Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Josep Mongrell i Àngel Ferrant.

Durant la Segona República va realitzar il·lustracions en algunes publicacions periòdiques, cartells cinematogràfics i de propaganda.
El 1939, després de combatre al front al bàndol republicà, es va exiliar a França. Es va instal·lar a París on va assimilar diverses influències que va emprar per a aconseguir una obra personal: en primer lloc, les obres de realisme intimista de Vuillard i Bonnard; i en segon lloc, la seva amistat amb Picasso que el va capbussar en el món del collage, de l'assemblage i de l'abstracció.

Cap al 1950 la seva obra va entrar en plena maduresa amb l'informalisme, on el contingut era cada vegada menys important i es diluïa a favor del virtuosisme de les textures i dels aspectes visuals de l'atmosfera i el fons. Clavé va trobar una gran font d'inspiració en la història de l'art, amb influències dels clàssics i d'època barroca.

A la dècada dels seixanta l'artista va fer un homenatge a "El Greco". En aquesta obra, uneix i confronta dos dels grans mestres pintors "El Greco" i Velázquez. Va ser llavors que va donar el pas definitiu cap a l'abstracció, on clarament se superposa a la figura o al tema escollit per l'artista, i hi ha una puresa d'esquemes formals. La seva força creadora el va dur a submergir-se de manera continua en noves aventures pictòriques i experiments i en la renovació del llenguatge plàstic.

El Greco i Velázquez, c. 1964.
Fotografia: Jordi Puig